3.10.12

prescindible

Llegeixo a Facebook un que més o menys diu: Tal es presenta per tal partit, té un llarg historial en defensa de la llegua i la cultura catalanes. Voteu-lo. No sé si al final molts vots es resoldran a partir d'eslògans com aquest, però seria una llàstima; encara que entenc que en les properes eleccions una bona part dels resultats s'obtindran a partir del cor més que del cap i d'hipòtesis de futur, no necessàriament lligades amb la realitat, que cadascú anirà covant fins arribar a una conclusió. De fet sempre és així, però ara més. Que sigui defensor de la llengua i la cultura és el mèrit principal d'un senyor que es presenta al govern del país? I per què no? En conec un que era registrador de la propietat i ha accedit a càrrecs importants sense cap mèrit reconegut en l'art de governar. Que un presenti un programa més o menys interessant té una importància relativa; ja se sap que els programes es poden anar adaptant a les circumstàncies. La qüestió és que la gent tingui la percepció que el candidat sap enfrontar-se amb la realitat de cada dia i tingui idees clares, encara que les matisi cada dia, sobre els temes més foscos que presenta el present i suggereix el futur. Que les idees siguin del candidat no és imprescindible, a vegades el pensament propi més aviat fa nosa; en tot cas, el candidat ha de tenir l'habilitat d'agafar les idees que vegi que tenen una certa majoria entre els seus possibles electors. Si el candidat es presenta en una llista a partir de la desena posició -potser més amunt-, no cal que tingui cap idea pròpia o aliena, ni tan sols cal que badi boca durant tota la campanya, amb el nom i la foto ja n'hi ha prou.


Uf, ja em comença a avorrir llegir textos amb tant poc seny com el del paràgraf anterior. Entenc que en un primer moment un se senti portat per l'eufòria inicial que marquen les circumstàncies polítiques i socials i faci confessions de sobiranisme, independentisme, espanyolisme, federalisme simètric o asimètric, budisme nacionalista, etc. Les autoafirmacions solen implicar també desqualificacions i crítiques dels altres, d'acord, molt bé. Una vegada esplaiats els de dalt i els de sota, bé ha d'arribar el moment de concretar un per un tots els aspectes que ens afecten en la vida diària fins al mínim detall possible, fins arribar, si convé, a establir d'una forma clara si es pensa que les bicicletes han de passar o no per la vorera a partir de la pròxima legislatura.

Em temo, però, que ara més que mai ens diran que no és el moment de concretar per on han de circular les bicicletes i que, a més, no té cap importància; i nosaltres ens ho creurem.

P. S.: Moltes banderes continuen encara als balcons. Passi el que passi sempre hi ha algú que per si de cas vol jugar amb més d'una opció: sense estel, amb estel i una altra aparentment poc comprometedora.




6 comentaris:

Pais secret ha dit...

Budisme nacionalista...em sona ;-)

Olga Xirinacs ha dit...

Ja se sap, la tardor és temps de fullaraca, i aquesta, la política, t'entra per les orelles, el nas, els ulls i la boca. Bé cal que ens protegim i així ho farem, per a la nostra pròpia higiene mental i corporal. S'anuncien huracans de paraules buides, però nosaltres som forts.

Macondo ha dit...

Ai, Miquel! Com deia "aquell" ...con el tiempo uno aprende...que generalitzar i abstreure no és el mateix que concretar...

Que tinguis bon dia.

miquel ha dit...

Ei, A., que ho he dit sense segones, però ara que m'ho recordes... :-)


Potser és com dius, Olga, però no sempre és fàcil protegir-se de la fullaraca, ni sé si en sé prou.


Sí, macondo, però tantes vegades les mateixes històries sense arribar a dir alguna cosa nova... Només el temps i la seua intensitat semblen canviar.

jaka ha dit...

hi ha que diuen, ara s'ha de votar independència desprès ja aclarirem qui mana... i jo penso si ara ja no ens aclarim...

miquel ha dit...

I el més curiós és que molts que no s'entenen diuen que s'entenen.