Llegint els diaris, un es deixa
conduir, bressolar, indignar... pels articles d'opinió. Un repassa
complicitats i dissensions, troballes enginyoses i matisos, sorpreses
relatives i monotonia. Un llegeix el títol i el primer paràgraf i
juga a endevinar la continuació: a vegades l'encerta i a vegades no,
però sempre es distreu, o no tant, amb una prosa que pretén fer
literatura i que alguns cops ho aconsegueix.
Molt bé, d'acord, juguem el joc. Però un troba a faltar notícies. Qui, què, quan, on , com, per què...? Sovint notícies incompletes, intranscendents, sense continuïtat... Notícies i reportatges que agafen material d'agències, d'altres diaris i, sobretot, dels interessats a comunicar la notícia..., notícies que semblen publicitat. Un troba a faltar notícies de periodistes que se la juguen, que es proposen un tema i no s'aturen fins que tenen tots els caps ben lligats -i els que sortiran-, que graten sota la superfície de la generalitat, que van més enllà del que qualsevol podria aconseguir sense dedicació exclusiva, que presentin allò que es vol amagar i que tots hauríem de saber, encara que el coneixement ens deixi indiferents després de l'escàndol inicial.
Un, que té opinions segons bufa el seu vent o segons el pot aguantar, es pregunta per què segueix comprant i llegint diaris i arriba a la conclusió que deu ser un atavisme o simplement la mandra de buscar per si mateix els horaris de les activitats de la ciutat o del país -o del món- que li interessa conèixer.
Un té empatx d'opinadors i busca periodistes; mentrestant, s'entreté.
5 comentaris:
Sembla que la majoria de periodistes no tenen temps d'aprofundir en una noticia, perquè ja n'han de cobrir una altra de més important. Es veu que passen moltes coses en el mon :P
Aquesta entrada és un article interessant!
Ahir ho comentàvem, de vegades ens queixem dels titulars per què més que informar, especulen, però llavors ens adonem que si cliquem ( en el cas de les notícies per internet)per aprofundir el contingut, són article buits,vagues i imprecisos.
Trobo a faltar notícies que no siguin pures repeticions de notes de les agències de premsa, trobo a faltar veracitat i contrast en la informació, en la utilització del topònims i correcció de faltes d' ortografia.
Però també crec que aquest és un mal que s´estén en altres professions. Com pot ser que et faci una recepta un infermer i el metge la signi sense haver-te mirat? Que no em parlin de retallades, que tracten amb persones.
els periodistes, ara tuitegen, que ja és es colmo!
Pons, però és que els periodistes sovint no cobreixen notícies, sinó simulacres de notícies.
Gràcies, Helena, potser continuarà :-)
A, és exactament el que dic, més enllà, que també, del criteris l'hora de triar les notícies.
A més del que dius, trobo a faltar notícies que mai no ho seran perquè
a la majoria de periodistes sembla que esls costa massa de buscar-les, perquè obliden que la notícia -el reportatge...- no és només el que es troba a la superfície, sinó el que espera de ser descobert i que afecta tant o més les banalitats que ens expliquen a mitges cada dia.
I continues tenint raó, pura rutina cada dia i acumulació de no-res.
Francesc, el més greu és que tuitegen sobre allò que ja sabem sense recórrer a periodistes. Sigui com sigui, jo em queixo que primi d'una manera descarada l'opinió sobre les notícies que les pròpies notícies, sobretot perquè ens acabarem creiem que som incapaços de veure la realitat i perquè les notícies ... uf, quines notícies tan poc notícies.
Publica un comentari a l'entrada