29.11.13

dilema en blanc i negre


Sovint em costa agafar el son per la raó que sigui: perquè he trencat el ritme de son i de vigília, per petites preocupacions domèstiques no resoltes, per projectes que necessiten acabar-se i no tinc prou clar com, per qualsevol trasbals inesperat del dia, pels dubtes que ja voldria aclarits sobre la data i la pregunta del referèndum, per la impossibilitat de saber com es distribueixen les nacions els seu espai aeri...

El meu pensament, més enllà dels meus desitjos, passa d'un tema a l'altre i els examina d'una manera vaga, asistemàtica, o se centra en reiteracions amb els mínims matisos canviants en una sola qüestió. El meu cos no troba la posició adequada: ara a l'esquerra, ara a la dreta, amunt, avall... Finalment penso que he de deixar la ment en blanc, oblidar-me de tot , que demà serà un altre dia. Però no és gens fàcil deixar la ment en blanc quan un té tendència a reflexionar sobre qualsevol nimietat i els sorolls de la nit, pràcticament inexistents, retronen amplificats i discordants en el cap i em desconcentren. Quan em sembla que estic a punt d'aconseguir el blanc perfecte, em pregunto si no seria millor tenir la ment en negre, en la foscor total. I així, oblidat qualsevol altre assumpte, va passant el temps, canviant del blanc al negre en una successió inacabable.

L'endemà, quan ja estic prou despert, sóc incapaç de recordar si em vaig adormir mentre tenia la ment en blanc o en negre. No és que aquest oblit em sembli transcendent per si mateix, però m'amoïna la meua desmemòria precisament per això, perquè estic segur que no recordar un fets tan senzill com aquest només em passa a mi.

3 comentaris:

Assum ha dit...

No només et passa a tu, també em passa a mi i segur que a molta altra gent.
Jo mai recordo que és la última cosa que he pensat abans de dormir-me.

Josep ha dit...

Tot el que dius també em passa a mi, i ben segur que a més gent del que creiem. Jo quan em canso de donar-li voltes al cap poso la ràdio i ja estar. Al demà al matí no recordo l'última cosa, és veritat, però penso que tampoc era tan important, llavors doncs tant es val. Si és important, no et preocupis, que la memòria sap que en quan obris els ulls ella tu dirà.
Salutacions

miquel ha dit...

Sí, Assum, però en el meu cas, bé hauria de saber si tenia la ment en blanc o en negre, ja no demano recordar històries més complicades.

Jo, Josep, començo amb la ràdio amb auriculars i Catalunya informació, després ve tota la resta. Estic ben d'acord que si hi ha alguna cosa important per recordar del dia anterior no hi ha cap problema; de fet aquest és un dels problemes, que la nit i el son no et fa oblidar el que consideres important.
Salutacions