de l'art de traduir

Hi ha moments en què un no val per a res. Ara mateix, estava amb tres o quatre finestres obertes i fent diverses feines amb imatges i textos al mateix temps i m'he adonat de sobte que unes reflexions de Carner sobre l'art de traduir que guardo per a ús privat han vingut a parar aquí. Més val que tanqui l'ordinador i me'n vagi a dormir. De moment deixaré aquí les consideracions carnerianes -no crec que en cap de setmana, i menys de l'estiu, ningú les llegeixi- i demà, si me'n recordo, abans que torni tothom de la platja, ja les esborraré.



Traduir una obra és la millor manera de llegir-la; és amar-hi i penar-hi, servir-la i dominar-la.

* * *

Traduir és, paral·lelament, el millor aprenentatge en certes tasques oposades i complementàries: espaiar l'àmbit de l'expressió i delimitar-lo; aprendre, a la vista de noves necessitats, gosadia, i deixar-se guiar per aquesta mena de temor de Déu que és l'exigència de precisió; passar d'una identificació segura a unes opcions. Per on, demés d'ésser la millor manera de llegir, la traducció és el millor mètode per entrenar-se a ben escriure.

**

Tota literatura formal ha començat per traduccions; Homer mateix posà en grec per a L'Odissea les rondalles del navegants fenicis.

* *

De l'esclavatge i angúnies de l'equivalència, no se n'ha de poder veure cap rastre penós. No es tradueix per paraules destriades, sinó per frases senceres, això és, per cops d'ala intel·lectuals; i tota frase que no aconsegueixi pas artísticament un aire d'espontaneïtat, no és bona sinó per llençar.

* *

Malfieu-vos dels diccionaris bilingües, que ignoren almenys un idioma. Si, per exemple, és de l'anglès que us poseu a traduir, serviu-vos per a tal llengua d'un sol i ample diccionari fet només en ella. Ara, per a la vostra parla, totes les replegues del lèxic amb què comptareu, grans i petites, generals i especials, seran poques.

* *

Els diccionaris de butxaca, no solament deformen la butxaca.

* *

Si sou, per dir-ho així, escriptor nat, us esdevindrà, en començar de llegir una llengua mig assolida, que us semblin d'estranya màgia expressions de les més corrents i afressades per la utilitat. Val més. Aleshores, que escrigueu versos en la llengua pròpia i que encara no sigueu gosats a traduir.

* *

No deixateu mai. Però serà agradós que, per tirat de la vostra llengua o geni personal, arribeu tanmateix a recollir una que altra frase expandida en una curtesa més compacta, i com si diguéssim imperiosa.

* *

Traduireu com cal amb esment dòcil i ploma lliure.

* *

Hi ha alguns desdonats, generalment inútils, que per fer una darrera prova es posen a traduir. I res no canvia. segueixen essent generalment inútils.

* *

L'única manera de traduir un text informe és disfressar-lo de ben compost. Així ha estat fet en algunes traduccions de llibres alemanys i hispànics.

* *

Pin i Soler, Morera i Galícia i Joan Maragall ornaren els seus últims anys amb llurs traduccions respectives dels renaixents, de Shakespeare i dels Himnes anomenats homèrics. Hi ha un encís particular en el tracte digne, cortès, que els arribats a aigües serenes mantenen amb obres patinades per l'admiració dels segles. Hom diria que es proposen de lliurar-se a un urbà tuteig amb unes ombres inoblidables.

* *

És un error abandonar a la sola iniciativa privada l'edició de traduccions. En tot Estat d'ordenada cultura caldria que les seves autoritats rectores, com ja volia Talleyrand en una iniciativa que no prosperà, disposessin d'un sistema raonablement complet i tècnicament segur de traduccions d'obres essencials de parles alienes. Això s'aplicaria, amb doble raó, als pobles amb quadres de cultura incomplets.

* *

Una vegada un ximple va posar-se a traduir. Aleshores, el celeste Arquer, per un segon, li aclarí les potències. I sentí el ximple que li rodava el cap. Havia de fer que traspués quelcom que no podia atènyer, i això en un material que no sabia plegar.

* *

Si el traductor gaudeix de personalitat, la traducció a ell encomanada en serà poc o molt influïda. I si no té personalitat, la seva traducció no passarà d'un gastament.

* *

Un escriptor deliberadament intraduïble -això passa algun cop en les literatures de caient raconer- es pren, talment, una pena innecessària perquè el deixin estar.

* *

En un període que sembla haver-se caracteritzat per l'abundor, a França, de traduccions ineptes i desaprensives, Montesquieu adreça als traductors un o dos epigrames. Escriptor de raça, Montesquieu; però tota la força i la distinció del seu estil li vénen d'haver-se pres la pena de traduir del llatí.

* *

Fou Dryden, em penso, qui exigí certa qualitat de geni al traductor: la seva idea era que es produís una quasi paritat de poder en ambdues llengües. Així, sens dubtes, una obra cabdal seria també clàssica en la literatura que li hagués ofert nova estada condigna. I certament aquest ha estat de vegades el cas; com n'és per exemple, goso dir, la versió catalana del Gènesi per F. Clascar.

* *

Apreneu llengües. Això té dos grans avantatges. L'un és que podreu traduir i l'altre que, en essent conversants en llengües alienes, deixareu córrer de llegir traduccions.