La foto de més avall desvetlla el lloc on es troba la baluerna del post de fa uns dies. No tinc informació del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Només sé que ocupa un edifici que ja deu tenir una edat i que, en part, havia estat un convent. El podeu veure al principi del Portal de l’Àngel, tot i que s’entra pel carrer dels Arcs, número 5. La figura deu il·luminar -poc- la terrassa del restaurant, que és l’únic lloc de la casa per on podreu circular lliurement. Potser que hi faci una vota per veure que tal es presenta la carta.
En la meva formació hi ha, com a mínim, dues mancances importants: la música i el dibuix (i la pintura, esclar). Aquests dies he llegit en alguns blogs la reivindicació de la filosofia a l’ensenyament secundari (sembla que el govern ara diu que sí on abans deia que no, és el seu sistema -i viceversa-), però no he vist cap reivindicació d’aquestes dues arts que em sembla que són els altres comodins que poden aparèixer i desaparèixer i amb les quals juguen des de sempre els inefables i il·luminats creadors dels plans d’estudis. No hi ha professors de Música i Visual i Plàstica que escriguin en algun blog? Quina vergonya el seu paper secundari en l’ensenyament secundari! Quina vergonya la meva manca de formació en aquestes matèries, ara ja sense possible solució! Quin desencís saber que mai no podré comprar en qualsevol mercat d’hivern de l’art (per exemple, a Vinçon) l’obra d’alguna jove promesa que m’asseguri una jubilació daurada!
LA GENT DE BÉ DEIXA "X," ANTES TWITTER
Fa 4 hores
17 comentaris:
quan vaig a bcn acostumo a anar sempre per aquella zona (aparco al pàrquin de la catedral)
ara m'hi fixaré on és perquè tinc ganes de veure'l (ja et deia jo que podia haver passat mil cops per davant i no haver-lo vist)
nanit, pere
mar
Totalment d'acord, ara que sembla haver-se reivindicat la formació musical, la visual i plàstica ha quedat 'al marge' i no hi ha especialista d'aquesta formació a l'escola.
Per cert, l'edifici no sé si té alguna pedra antiga però va ser fet o refet pràcticament tot a finals dels seixanta, i va despertar moltes crítiques que es fes 'gòtic'. El temps , però, tot ho suavitza i anivella.
Jo hi havia dinat moltes vegades, al Reial Círcul (es coneixia així). Feien un menú acceptable i després podies passar a una sala semifosca, de sofàs i sillons que t'acollien amablement per fer-hi migdiada. A les parets, quadres de pintors catalans selectes, algun Casas i tot, crec.
M'havien explicat que durant l'època fosca de la dictadura, s'hi feien unes timbes clandestines, on hi anava "lo millor de cada casa bona".
En fi, és un lloc... així, entre decadent i de llegenda. A mi, em mola, que diuen els alumnes (amb independència dels plans d'estudi)
Lola (paraules)
No m'hi he fixat mai... És clar que baixo tan poc a BCN... Això de les reconstruccions ja és ben polèmic, no? A Sant Pere de Roda, per exemple, hi ha un sarau...
No sé, Pere, això que dius de fer tard... Bé ens anem posant al dia (com podem, almenys jo) en això de les noves tecnologies, no? I doncs..
En algunes coses, Pere, jo com tu, ens ha passat el tren per posar-nos al dia.
En quan a les reivindicacions, et diré que cadascú es queixa d'allà on li apreta la sabata. Estem?
Perejoan
Doncs ja ho saps, Mar, haurem de posar-nos el nostre millor vestit per veure si ens admeten, ni que sigui per veure el "lujo" d'altres temps. No sé si tu, Teresa, encara t'apuntaries a participar en alguna timba, d'aquelles que no acaben amb hisenda i honra. I una migdiadeta entre els del XIX, encara que les pedres siguin falses, també m'abelleria, molinera (elimino l'adjectiu perquè no es malpensi de les meves intencions) i tots els altres.
Isnel, en noves tecnologies no hi ha massa problema: bufar i fer ampolles; alguna cosa s'intenta. Les arts, però, són tota una altra cosa, i com diu Perejoan, jo tampoc no ho tinc clar (ni la meva oïda ni els meus dits).
Sí que cadascú es queixa del mal de la seva sabata, però alguns encara són conscients del mal de les sabates dels altres. Guerra a tots els sabeters ineptes! Per pur egoisme, si vols; perquè el mal de les sabates alienes, poc o molt, ens repercuteix a tots: estan de tan malhumor.
Ep. Sóc la Lola. Quan hi dinava jo (ara parlo d'arqueologia, que diria Groucho Marx) de "lujo" res. Era un menú arregladet i ràpid, que a les 4 en punt em tocava marcar en una oficina propera on feia de secretària. Becaina de deu minutets, això sí.
Lola (paraules)
Bé, Lola, potser ara tens més temps i més "possibles" i mirarem la carta. Dinar llarg i becaina d'una horeta. Ja en parlarem de la timba.
Ah, doncs sense timba no hi ha tracte. Pòquer, si us plau.
Lola (paraules)
Que sigui com dius.
" Doncs ja ho saps, Mar, haurem de posar-nos el nostre millor vestit per veure si ens admeten"""
ei, que jo llegeixo això i intueixo que hi anirem junts... compte el que dius perquè després t'ho reclamaré
:)
de totes maneres el que si faré és fixar-m'hi quan passi per alli
mar
Molt bé, mar, però t'apuntes també a la timba o et quedes amb el dinar i la migdiada?
Haurem d'esperar uns dies que em torni a entrar el "tratge" o no em caldrà?
m'apunto a tot, i tant... dinar, migdiada i timba, que fa temps que no jugo a pòquer...
i si això del pòquer és com anar amb bicicleta (o sigui, que no es perd la pràctica) aneu amb compte doncs us penso plomar a tots
;)
no, no caldrà esperar que t'entri el "tratge",... posa't un "vestit"
mar
No, no, el pòquer no és com anar amb bicicleta, ho pots preguntar a tots aquells que s'ho pensaven.
doncs començaré a entrenar-me no sigui cas que em plomeu vosaltres a mi
mar
Fes-ho, i no t'encantis.
Casa Bassols (Reial Cercle Artístic)1500-1599 (Siglo XVI)
Consulta: http://www.epdlp.com/espanac.php?provincia=(Barcelona%20-%20Catalunya)
Publica un comentari a l'entrada