del troià

A tu, qwert, no et sembla gaire bé, segons dius en el comentari a "divisa", que un llibre es tituli In nuce tenint en compte que ja existeix un poemari de l’any 2000 que porta el mateix títol. Comprendràs que no es cosa meva justificar-ho -que podria-, però et diré que és normal que aquell, que com l’heroi troià, ha estat protegit pels déus i després potser abandonat pel mateix Apol·lo, tingui poc en compte aquestes consideracions de modernitat. M’atreveixo a dir, que l’heroi troià no tindria cap inconvenient que tu anomenessis la seva antologia simplement "en síntesi". Compte, però, amb els troians (i altres perifèrics) perquè son molt imprevisibles.
Continuaré sense desvetllar el nom de l’autor, si de cas l’endevinareu vosaltres. A la fi, per molt que l’escriptor aspiri a la immortalitat, el que ens interessa és la seva obra. Dieu que no? Bé.
L’antologia la forma un conjunt de poemes, cinquanta, que a mi, que ja els he llegit i rellegit, em semblen massa escassos. Esperaré la seva obra completa, que sembla que apareixerà dintre de poc. Una obra completa d’un poeta que va néixer l’any 1958? Doncs això és així. Sembla que fa uns anys que ha decidit canviar el joc del vers pel joc de la prosa: per l’assaig i l’article periodístic (una columna a partir del proper número de "Serra d’Or", per exemple?). Vaticino, de totes maneres, que en algun moment la seva ploma (és un dir) tornarà al joc del vers. Com serà el seu joc nou, dieu? Ni idea.
Permeteu-me que us deixi aquí un dels seus poemes de 1986. Veig encara el perdiguer, en plena forma, actuant. Hi ha coses que no canvien mai, quan s’és de raça. Han canviat els espais i les preses, no l’olfacte, que continua intacte, potser més afinat.

PORTAL

Tot és estalzí i aire espès
i dones que esperen al Portal
los hòmens de les mines.
Als pedrissos
eixutes velles fan ganxet
i lliguen i deslliguen
vides i fets
mentre els xiquets ensumen el món
com cadells de perdiguer.