La Lola (o és la Teresa que també s’hi afegeix?), tria entre les seves cançons preferides un dels pocs, escassíssims, poemes que em sé de memòria. Vuit versos modèlics d’Ausiàs March que funcionen amb la precisió d’un mecanisme de rellotgeria (fixeu-vos en la correspondència perfecta entre el quatre primers i els quatre darrers), malgrat la possible despreocupació en la rima. Però també els sentiments a través dels recursos habituals del poeta: mort, amor, venjança, mars... Hi és tot.
Així com cell qui es veu prop de la mort,
Corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
Quina contundència! Tot paraules agudes o monosíl·labs, excepte dues planes, dues remarques estratègicament situades. I moltes més coses.
P. S. Trec les notes de la senyora Robinson -tampoc no es tracta de fer un blog musical-, però les conservo en la memòria.
LA GENT DE BÉ DEIXA "X," ANTES TWITTER
Fa 4 hores
4 comentaris:
Magnífic Ausias March, i aquest poema en concret. I en Raimon que, a parer meu, és l'únic que tenim a l'alçada d'un Brel, i amb una imprompta del tot personal.
Jo ho guardo tot a la memòria. Cada vegada, m'interessen menys els objectes pròpiament físics. No sé si és l'edat.Segur, és l'edat, però sempre he estat una mica així.
Lola (paraules)
De poemes a la memòria no en tinc, però sí al paper. I com no! L'Ausiàs no hi pot faltar. Bona elecció.
En Raimon em fa la sensació d'aquell de qui penses que ja no hi és però a qui has de recórrer de tant en tant, a qui sempre acabes trobant.
No cal que et digui, Belart, que estem d'acord quant Ausiàs, i que no em crec que no tinguis poemes a la memòria, a part dels del paper i els de la pantalla.
Aúsias és, no hi cap dubte, un mestre entre mestres, alhora d'escriure. Smebla que a la vida real no o va ser tant. Heu parat mai a pensar si això us afecta en relació amb el que llegiu? D'en Raimon només dir que em sento una mcia lluny d'algunes d eles seves cançons més "combatives", encara que se'n pugui fer una lectura actual, si voleu, i en canvi, estic penjadíssim d'algunes deles seves cançons més "íntimes".
Publica un comentari a l'entrada