Ja està, ja s’ha acabat el dia de la música (quina collonada això del dia de). Com cargols en època de sequera, els músics han guardat els instruments ens els estoigs i s’han tornat a amagar després de la pluja abundant i artificial que han facilitat les autoritats per fer-los sortir. L’any que ve, més. Mentrestant, a sobreviure com es pugui amb les quatre gotes escadusseres que de tant en tant algú (qui?) deixa caure.
I farem memes on parlarem de llibres i de sons, però continuarem vivint en un país on la lectura és escassa i l’educació musical, pèssima. I continuarem baixant la música d’Internet perquè comprar-la resulta caríssim i els músics ja s’ho faran, com tothom, a més, si tot s’ho emporten els intermediaris. I no anirem a escoltar més que els concerts ben promocionats i els dels amics que actuen al bar de la cantonada reconvertit per una nit en un auditori a la nostra mida. I al batxillerat tocarem la flauta i poca cosa més, perquè la música, ja se sap, és molt bonica, però hi ha coses molt més importants a fer per convertir-se en homes i dones de profit. I els músics, com tants altres artistes del país, diu que aniran nord enllà on la gent..., tot i que preferirien quedar-se a la taverna amb els amics... Però a la taverna no poden tocar perquè l’amo diu que li costa molt aconseguir els papers oficials que li permetrien deixar escampar les melodies...
A mi, la veritat, aquest tema no m’interessa gaire. A la fi, ni sé solfa ni toco cap instrument i, a més, tinc l’oïda fatal. Un post curtet, doncs.
Ja s’ho faran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada