Vinga la música!

L’ajuntament de Barcelona és una màquina de fer diners que aviat funcionarà a ple rendiment. No fa gaires setmanes es van inventar la zona verda i els seus guardians. L’invent no ha millorat el trànsit ciutadà, però sí que es veuen els efectes en l’aparcament. I hi ha alguns veïns que estan molt contents perquè on abans els era difícil aparcar ara ho poden fer per un preu mòdic sense buscar massa. De moment, el propi ajuntament, en un acte de generositat sense precedent, els ha facilitat un targeta per uns quants mesos. Quant als vigilants-recaptadors, és increïble amb quina prestesa s’han trobat voluntaris. Contrasta amb les dificultats que té el mateix ajuntament per donar sortida a múltiples i seculars reivindicacions veïnals que no impliquen augment d’impostos, sinó únicament despeses. En fi, tots contents, que les espatlles són amples. Ara ja ningú no protesta.

Com que la zona verda ja està en marxa, la voracitat recaptadora s’ha fixat un altre objectiu: cap músic sense papers i tots al lloc que toca. Que tens una guitarra i vols mostrar el teu art als conciutadans? Doncs cap problema, demanés un permís per un preu mòdic i des de la casa consistorial t’assignaran un espai. Que no t’agrada el lloc que t’ha tocat o et penses que el carrer és de tots (dintre d’un ordre)? Doncs t’equivoques, és com en l'època de Fraga (etern Fraga!), i els guàrdies que vetllen per la seguretat i la tranquil·litat dels ciutadans t’ho demostraran ràpidament. Se’t quedaran l’instrument, tant és que sigui un violí o una trompeta. Això sí, el podràs recuperar sempre que paguis 150 euros més 100 de multa. I a tornar a començar. On van a parar aquests diners? Se suposa que tan poca cosa deu anar al pot comú, calés de butxaca per si li cal agafar un taxi al regidor de torn per no fer tard a l’òpera del Liceu (potser "La gazzeta de Rossini?). Que amb aquests diners subvencionaran els músics, els locals...? Fes-me’n un llistat.

Parlant de músics del carrer, trobo a faltar des de fa un temps aquella petita banda de romanesos (suposo) que funcionava al costat de la porta principal del Corte Inglés de la Plaça de Catalunya. No sé si les parades d’ulleres, bosses, cds, dvds i altres diversitats repetides fins a l’infinit els han fet fora o per fi han trobat un promotor que els ha organitzat una gira. Tocaven sobretot instruments de vent i interpretaven clàssics moderns, ballables majoritàriament. Només de tant en tant sonava alguna d’aquelles esbojarrades i rapidíssimes interpretacions del seu país que a mi m’agraden tant i que ells devien pensar que eren poc comercials.