La calor de la revetlla de Sant Joan em transportava a la platja. I com que odio que la sorra m’enfarini, una de les platges més properes que em venien a la imaginació i de les quals puc sortir gairebé indemne és la de Pals. Pals té una platja llarga de sorra lleugerament gruixuda que podria trobar-se perfectament a la Costa Daurada. Una de les característiques més singulars del lloc, però, és la situació de les antenes de la que fou una de les emissores anticomunistes més importants de l’Europa occidental, entre les quals poden passejar-se encara els banyistes. Les emissions fa temps que han emmudit però continua -crec- tota la instal·lació, modèlica, segons diuen, des del punt de vista tècnic. Sembla que en l’actualitat hi ha qui proposa el desmantellament total de les instal·lacions, mentre d’altres confien que prevaldrà l’aspecte museístic -diguem-ho així- del conjunt. Jo em trobo entre aquests darrers, i no exposaré ara les meves raons, que són més aviat estètiques -o antiestètiques- i culturals que polítiques, per suposat.
Abans d’escriure el post he buscat una mica d’informació sobre aquesta emissora i m’ha sorprès veurem obligat a entrar al
blog de Miquel Bofill i trobar-me, a partir de diversos vincles, amb una carta
d’un dels directors de RL que demanava a Bush la continuïtat de les emissions, a més d’un
fòrum tecniconostalgicsemicríptic sobre el tema... i moltes coses més si teniu interès a anar descabdellant
el fil.
Curiosament, Radio Liberty encara funciona amb un format diferent i ha multiplicat els seus destinataris. Format? Internet, evidentment. Destinataris? Ja us ho podeu imaginar: cliqueu
aquí, potser us interessarà.
I que la CIA ens agafi confessats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada