els altres llibreters

Fa pocs dies. Part de la tarda a la recerca d’un llibre que es va publicar ... Només en tinc una referència vaga. Sé el nom de l’autor i tinc una lleugera del contingut, però ignoro el títol. La cosa no es presenta fàcil.
A la primera llibreria de vell que vaig hi ha una noia que no tinc vista d’altres vegades que intenta complaure la meva demanda fullejant els llibres que aconsegueix trobar de l’escriptor. Jo mentrestant, vaig fullejant alguns llibres de les lleixes. Trobo una primera edició amb una enquadernació nova de Deu rondalles de Jesús infant (1904) que té marcat a la primera pàgina el preu: 200 euros. Quina bestiesa! El meu exemplar, comprat l’any passat, no s’hi acosta ni de bon tros, a aquest preu. S’ha produït una demanda insòlita d’exemplars? Després d’una bona estona, la noia truca per telèfon al magatzem, on sempre hi ha una o dues persones, ordenant, catalogant, preparant les trameses que enviaran a domicili. Fan un repàs de les existències amb resultats negatius. Sent no haver-me pogut servir.

A la segona llibreria, pare i fill estan a punt de baixar la persiana. Les indicacions que dono al pare són insuficients i em pregunta si s’han publicat les obres completes de l’autor que busco. Li dic que em sembla que no. Ell em confessa que li sembla el mateix. Em pregunta si darrerament he trobat algun llibre sobre la meva temàtica preferida. Li dic que no i li pregunto si ell en té algun. Somriure i resposta negativa.

Feia temps que no anava a la tercera llibreria, de molt abans del 3 % i del Carmel (el llibreter i jo de vegades comptem el temps a partir de dades polítiques assenyalades) del país. El lloc em porta a la memòria La sombra del viento. Li faig la pregunta de rigor i em respon que li sona el que li dic, però que no recorda ben bé si té el llibre. El llibreter té una botiga petita, com un tub, amb prestatgeries farcides de llibres col·locats en un ordre que només ell és capaç de captar i un taulell central que va des de gairebé la porta al fons, no sé si hi ha rebotiga; la major part del llibres, però, els té repartits en altres locals, uns 300 m2 d’amuntonament , de manera que no és estrany que no pugui precisar el seu record.
Parlem de la marxa del negoci, mentre fumem: ell un cigar i jo un cigarret. Em diu que cada dia va més de baixa. M’explica que hi ha llibres que ja no tenen sortida: enciclopèdies, històries de Catalunya..., que alguns tipus de llibres que comprava abans ara només li valen com a paper. Atribueix aquesta davallada en part a Internet i diu que els joves freqüenten menys que abans aquest tipus de llibreria, i potser té raó. També em conta que un dels problemes amb què es troben els llibreters (parlem exclusivament dels de vell, per`o segurament es pot generalitzar) és el preu astronòmic que els demanen per renovar el lloguer dels locals, que no poden compensar amb les vendes. M’explica el cas d’un company de feina ja gran, situat en un carrer molt cèntric, que va decidir plegar quan li van demanar 700.000 pessetes per renovar un contracte que tenia molt més barat. Parlem també d’un llibreter cansat de la seva feina que va deixar el negoci per dedicar-se a la seva altra vocació; ara tornarà a obrir la botiga perquè no l’ha poguda traspassar. Entra una noia estrangera que després de remirar unes piles de periòdics s’acosta per demanar quant val una revista d’arqueologia que porta a la mà. El llibreter li intenta explicar que la revista no es ven sola, sinó amb la pila d’on l’ha treta, que forma part d’una col·lecció sencera. Els deixo aclarint la situació i me’n torno de buit cap a casa. Potser la setmana que ve.

P. S. En alguns blogs llegeixo comentaris o posts sencers (Sani, Perejoan...) sobre les jornades que sobre el tema se celebren a Sant Cugat. Observo algunes crítiques centrades en el fet que es preveu que només es parlarà -sobretot es parlarà, si voleu- de determinats blogs o de maneres d’entendre els blogs. Ja veurem si és així (en el meu cas ho llegiré), però no em sembla malament. Una altra qüestió és que la publicitat de les jornades pugui prestar-se a equívocs o que algú pensi que seria interessant enfocar el "fenomen" des de determinada perspectiva (o des de totes) o que no s’han tingut en compte alguns suggeriments fets des d’alguns blogs, etc. Qui paga mana, però.
Que algú vol un altre tipus de jornades? Doncs només cal dir dia i hora. En una cerveseria de la Plaça Reial? Al Palau Sant Jordi? A Cadaqués? A Miravet? Itinerants? Això sí, és possible que les intervencions i les conclusions no apareguin als diaris, però, a qui li interessa això?