parèntesi comercial, polític i social o ampliant les relacions de germanor entre els pobles.

Fa un moment em trobava retocant el post d’avui i he rebut una trucada d’aquelles de què no pots saber el telèfon del teu interlocutor perquè apareix "privado" a la pantalleta del teu. He pensat que devia ser alguna oferta comercial i, efectivament, era una noia que em proposava un contracte amb Wanadoo aparentment molt avantatjós. Relaxat com estava i amable com sóc, he escoltat tot el que havia de dir-me assentint de tant en tant per fer veure que l’entenia i per no semblar maleducat. La veritat és que si li hagués prestat més atenció i tingués més confiança en la venda telefònica potser ara jo ja seria un número -i un nom- més de la seva empresa, perquè es veu que l’oferta era temptadora.

M’ha cridat l’atenció, però, que parlés tota l’estona en castellà-espanyol, tot i notar el meu marcadíssim accent estranger, així que quan ja havia acabat el seu discurs i després de dir-li que ella em semblava molt amable i la seva feina tan digna com qualsevol altra, li he demanat des d’on em trucava (abans ja li havia dit que jo, si podia, no feia tractes per telèfon i que del que m’havia dit, de la missa la meitat). Quan m’ha dit que m’estava parlant des de Galícia li he respost, sempre indicant-li que entenia que ella era només una treballadora que complia ordres, que no em semblava bé la política empresarial de la seva companyia, la qual no tenia la delicadesa de tenir tractes amb els hipotètics clients en la seva pròpia llengua (la del client). Una altra m’hagués penjat, creient que era una al·lusió personal el que li deia, però la Marta ha confirmat que m’entenia perfectament i que si volia jo li podia parlar en català, que ella em respondria en castellà, que ja ens entendríem. Molt bé doncs. He imaginat que no li vindria malament xerrar d’alguna altra cosa que la fes distreure de la monotonia de la feina i li he dit que si em podia parlar en gallec. I sí, podia. M’he interessat per l’ambient de les eleccions al seu país, i m’ha explicat que ella és més aviat apolítica (?), però que la gent està revolucionada, que es respira un canvi. L’he volgut picar una mica i li he dit que ho dubtava. Aleshores hem entrat en una valoració dels ambients rurals i urbans gallecs, els tòpics que ja sabeu, però que tenen molt de cert. Malgrat el seu apoliticisme confessat, m’ha acabat dient que creu que hi haurà realment un canvi i que a ella li agradaria. Hem xerrar una estoneta més i m’ha deixat el telèfon i l’horari que fa per si em decideixo a contractar Wanadoo, tot i que ja sap que no m’interessa. De totes maneres, potser li trucaré quan se sàpiguen els resultats electorals per tenir un intercanvi d’impressions. Sempre és bo saber de primera mà què es respira a la resta del territori peninsular.

Ja ho veieu, un parèntesi agradable per trencar la rutina, que m’ha compensat la intromissió telefònica amb finalitat comercial. Com xatejar una mica abans de tornar a la feina programada.

Que no coneixeu cap gallec o gallega i que esteu també interessats a saber com veu algú d’allà la situació? Bé, m’ho dieu i us passo el telèfon de la Marta; i si li contracteu la connexió de Wanadoo, doncs encara millor, suposo.