enologia i publicitat

Veig a la tele l’anunci d’un vi que ja fa temps que es passeja per la pantalla. M’ha descol·locat des de la primera vegada que em va cridar l’atenció en una d’aquestes premigdiades que sovint no s’acaben de realitzar per imperatius diversos. No els sabré descriure bé, ho sé (s’accepta la descripció en el comentari, el blog és interactiu), però en síntesi ens ofereix un espai a l’aire lliure protagonitzat per un humà i una sirena (relació impossible, pensen alguns), s’acaba l’escena amb un senyor que gaudeix en una taula a la vora del mar per on acaba de desaparèixer la sirena d’una ampolla de "Blanc Pescador", mentre es llegeix a la pantalla alguna cosa com "... entre la terra i el mar"(és d’agrair que la sirena no entoni cap cant publicitari), un suposa que amb relació amb aquests plats que s’anomenen de mar i muntanya, que jo odio i que tenen una certa acceptació a l’Empordà, per estendre’s posteriorment per tota la geografia del país. De fet aquest vi, com el seu nom indica, té la funció d’acompanyar el peix. És curiós com -em sembla- no apareix el nom de la bodega que el produeix, que és el "Grup Castell de Peralada". I no apareix -em sembla- perquè deuen ser conscients que es tracta d’un dels blancs més mediocres (no m’agrada maltractar ningú) que surten d’una bodega que en els darrers temps està produint alguns dels vins més interessants per la seva relació qualitat-preu de la D. O. Empordà, sobretot a partir del moment que es van voler posar seriosos i van contractar els serveis, l’assessorament, del valencià veí de Falset Josep Lluís Pérez, un dels principals impulsors de la renovació del Priorat, que té una digna successora (es diu així?) en la seva filla Sara. Perquè s’anuncia un vi tan mediocre (deixem-ho així) quan el mateix grup ens ofereix un notable Chardonnay que es pot trobar aproximadament a 5 euros a les botigues? O un "Blanc de blancs" , d’inferior qualitat, però força interessant a menys de 4 euros? Ho ignoro. Potser perquè fa temps que el Blanc Pescador" ja estava introduït en el mercat i té una bona sortida entre determinats clients més amants dels noms que de la qualitat. I ja se sap, el client sempre té la raó.

P. S. Llegeixo al blog de Toni Sala sobre les jornades de Sant Cugat que en el dinar d’ahir Mesquida va demanar dues ampolles de Viña Tandonia Reserva. Home, Mesquida, fem una mica país i mirem per la butxaca. Al millor preu que aquest Rioja podies haver demanat un Castillo de Peralada Reserva, que pot comparar-s’hi perfectament. Posats a triar, jo m’hagués decidit per un Martinet Bru, d’en Josep Lluís. Més barat i, sense cap dubte, prou superior. Els 400 euros en botiga de l’Ermità, possiblement el millor vi del Priorat, m’haguessin tirar enrere, a no ser que pagués la casa. Qui pagava? Entenc, però, que el problema era que a molts restaurants del país és encara més fàcil trobar Riojas que Priorats o, per suposat, vins de l’Empordà. Per si de cas no us trobeu en la necessitat de demanar el que hi ha al restaurant de torn i voleu portar-vos el vostre propi vi, us recomano un dels cellers-magatzems més espectaculars del país, aprofiteu-vos-hi quan feu la ruta planiana: http://www.vinsilicorsgrau.es/cat.htm

Segon P.S. Se m'oblidava. Hi ha vins tan horribles que de seguida veus que estan esbravats i amb gust de suro. Ni tan sols t'hi atreviries a cuinar "pollo a la chilindrón". Aquest n'és un.