coets

M’allunyo una mica dels blogs aquests dies. No sé si trobaré un poble sorollós o serà dels que han decidit que en temps de sequera el foc és perillós. ¿Ignoren que els focs màgics de les fogueres de sant Joan mai no han provocat cap incendi que no fos en els cors? És veritat que la pirotècnia que els acompanya, vingui de València o de la Xina, cada cop més poderosa, pot suposar un acompanyament a evitar en les circumstàncies actuals. Quanta desconfiança, però, de l’element humà...

Tant si us toca un poble en silenci com eixordador, una mica de Carner no us serà mala companyia. Ei, si teniu temps!

Coet de nit ennuvolada,
tu, si de forta maltempstada
et veies frec a frec,
voldries fer -tens l’ànima gosada-
batalla amb un llampec.

Coet de nits vermelles
que t’esbojarres com lasciu atac
d’un drac,
saltes, com cent sagetes d’un buirac,
i acabes eixordant-nos les orelles.

Coet de nits serenes, enamorat dels cels,
gran tija d’or que tant de dret camines,
tu saps penjar de dos estels
una garlanda de glicines.

"Nit de Sant Joan", de Jordi Moliner.