maduresa

Llegeixo alguns blogs en què amb un motiu o altre es parla de la Selectivitat. Res de nou, la història de tots els anys. Ni en faig un comentari.

Veia i llegia ahir a "LV" que l’unica foto de la portada del diari mostrava uns noies en un moment de descans de les proves, i un titular: "El catalán volvió a ser el hueso en la selectividad". És a dir, que una de les notícies importants del dia era que "según algunos profesores" "este examen fue el más difícil" (el més difícil d’entre quins? Des de quin any?). "Es la tónica de cada año". No sé de quina matèria eren "algunos profesores", tampoc no sé si els experts de "LV" van intentar analitzar en què consistia la dificultat de l’examen. No és diu res sobre això, ni a la portada ni a la pàgina 35, on s’amplia la informació. No havíem quedat que una de les preguntes que havia de respondre qualsevol notícia era "per què?". Què passa , que la Mercè Beltran ha aprofitat el material d’arxiu dels anys anteriors i al cap de redacció ja li ha semblat bé? És que realment als instituts es treuen de sobre els professors més inútils per acompanyar els alumnes en el "tràngol" de la selectivitat: "los profesores que acompañaban a sus pupilos coincidían en destacar la dificultad del examen, aunque no se mostraban sorprendidos. "Es la tónica de cada año", coincidían" (gran prosa periodística). Vinga senyors, una mica de seriositat!

A la pàgina 35 trobem un petit reportatge sobre el David i la Cèlia, dos alumnes modèlics pel que sembla, ell científic i ella humanista. Diu en David: "¿Que sentido tiene medir la madurez del alumno en función de si sabe o no dónde estan los pronombres débiles (débiles!)", se pregunta David al acabar la prueba de catalán. "Si me ponen un 4 en inglés lo entenderé, pero que me suspendan de catalán cuando lo he hablado siempre..." "Uno de los motores de la vida son la contradiciones", acota Buxadé (el professor d’història que els acompanya)". Per favor, és que la pregunta sobre pronoms "débiles " valia 10 punts? És que la meitat de la puntuació de la prova no es basava en diversos redactats que podria fer qualsevol persona mitjanament madura? Cony, ja m’agradaria a mi que em fessin preguntes sobre qualsevol cosa que he fet durant tota la vida i que per tant ja no em caldria estudiar. Que, David, quan facis primer curs d’arquitectura ja demanaràs directament el títol a la secretaria de la facultat al·legant que des de ben petit has fet agosarades construccions amb les peces del "Lego" que et van regalar els teus "tiets"? Com dius? Que ja fa molts anys que sumes i restes sense calculadora? Ah, buenu, potser sí que tens raó. Vas argumentar-lis tot això als professors que vigilaven els exàmens? I tu, Buxadé, així que un dels motors de la vida són les contradiccions? Sí, sí, ja ho podeu dir que els periodistes ho treuen tot fora de context.

No m’estranya que davant d’aquestes notícies alarmants (i d’altres) algunes persones conscients redactin un manifest per posar les coses al seu lloc: "els símbols han desplaçat una vegada més les necessitats." diuen en clara al·lusió als pronoms "débiles" ... i continuen, ja ho sabeu.