Divendres o dissabte pel matí anem a fer part de la compra setmanal al mercat, i vet aquí que avui se celebrava al de la Concepció "el mes de la cuina del peix blau". Vosaltres direu que el peix no engreixa, però tastar una mica dels plats de tonyina preparats per la gent de l'Hospitalet (de l'Infant, esclar) no és precisament seguir al peu de la lletra els plans que un tenia. Compro també una mica d'oli de Vandellós (no, no només hi ha la nuclear) que em sembla una mica massa verd, com si haguessin tingut pressa a enllestir la collita d'olives, però d'una olor i un sabor molt més interessants que els "Borges" del supermercat.
Cap a les set passades, només girar la cantonada, em trobo una triple filera de taules parades: encara només amb les estovalles de paper, les ampolles d'aigua (on és el vi?) i el pa de pagès tallat a llesques i embolicat en plàstic (doble heretgia!). Al final del carrer, Pepitu i fills, de Cornellà, els dels sis recòrds Guinnes, preparen, pel que puc veure, una fideuà i carn a la brassa. No em sembla un menú gaire adequat per un sopar, però fa molt bona pinta, així que toca fer una volta per les parades del Passeig de Sant Joan a l'espera del moment de començar la teca. En un dels estands un home gran toca el violí, em sembla reconèixer-lo, i no tinc cap dubte que al seu costat es troba l'anterior directora de l'antic IES de l'Escorxador. M'hi aturo una estona. Cal assabentar-se, però, de quins requisits es necessiten per participar en el sopar.
Ara, ja a casa, sona la música que alguns deuen aprofitar per ballar. M'agrada la companyia d'aquests sons relativament llunyans, però perfectament distingibles sense cap esforç extra.
Demà serà un altre dia. Clar que el diumenge no és el dia més apropiat per intentar seguir una dieta. Dilluns, doncs.
P. S. A casa, mentre continua la festa a l'exterior, veig una mica del programa Millenium dirigit per en Ramon Colom. Hi participen quatre convidats -un cirurgia plàstic, una psicòloga, una dietista i una periodista-, dels quals només coneixia la periodista Margarita Riviere. Parlen d'estètica. Hi ha alguna xifra que em sembla esfereïdora. El 80 % dels joves estan insatisfets del seu cos (sense raó raonable). A molts nens de 5 o 6 anys no els agrada el seu cos (de 5 o 6 anys!). I així van desgranant. Necessitem també una assignatura d'etica i estètica a l'escola?
12 comentaris:
home, tampoc estàs tant gros (almenys per les proporcions que dius: 1,76 / 74q
ara no t'aprimis gaire sinó el tratge en ves de no entrar-te més aviat et caurà (i em fotaré un fart de riure)
l'oli, sí, el millor és el d'aquella zona. Jo també el porto de casa, del priorat, i el vi també.
recordo haver menjat peix a l'hospitalet (de l'infant)... però la propera vegada que hi vagi demanaré tonyina
apa... mira que parlar de menjars a aquesta hora de la nit
mar
No te'n refiïs de les mides, ja saps que el greix és molt capritxós a l'hora de destribuir-se.
Faràs bé de demanar tonyina, i el peix que vulguis, en una de les millors zones del país. I l'oli, i el vi del Priorat (si t'ha tocat la loteria).
Tens raó, ja ho dic, un menú massa consistent per la nit. Sembla que ens hàgim convertit en turistes.
Sento dir-t’ho, Pere, però amb l’oli no l’has endevinat (demana’m consell, home!). La D.O. Siurana (oli d’oliva arbequina, suau, fuitat, aromàtic, sense gens d’acidesa, d’un paladar exquisit) abasta bona part de l’Alt Camp, gairebé tot el Priorat i pràcticament tot el Baix Camp, a excepció únicament del municipi de Vandellòs, que recorda que fa de frontera amb la comarca del Baix Ebre, amb la qual comparteix l’olivera: la del regués o morruda, una oliva de bona mida i amb un pinyol gros però d’un oli completament diferent al de l’arbequina. Jo t’hagués aconsellat la D.O. Siurana, a la vora mateix d’aquest que has comprat tens l’oli de Mont-roig, Montbrió, Riudecanyes, Riudoms, i no cal dir els celebrats d’Almoster i La Selva del Camp, guanyador aquest últim de molts premis. No en va, el meu poble és al rovell de l’ou de la D.O.
Apa! Sort amb el teu règim.
Perejoan
Com tu saps, Perejoan, i reconeixent-te la raó que tens, tot són gustos i costums. Acostumat a l'oli de casa, que ara ja no puc gaudir, trobo l'oli de l'arbequina excessivament suau, de manera que vaig als olis dels meus orígens.
Per cert, és divertit veure com alguns degustadors, no ho dic per tu, evidentment, sinó pels simples compradors, adquireixen olis de les grans marques comercials pensant-se que està produït en el territori de la D.O., quan en realitat pertany a altres comarques. Des del meu poble, per exemple, i per no treure els colors a cap comarca catalana, surten camions d'oli en direcció a Itàlia, que després algun entès comprarà aquí a preus prohibitius i en cantarà les excel·lències. I és que la globalització té aquestes coses.
Pere, que el vi del priorat no és tant car, home.
Ja te'n portaré una ampolla del que fa el meu pare... ufff té més graus que un termòmetre
i l'oli, sí, el DO siurana, és el millor. Tot i que jo el trec directament del xorro que surt quan es premsa l'oliva... és una passada una llesca de pà amb aquest oli tant "verd"... i l'olor, carai, sembla que la senti ara
bé, ara està millor parlar de menjar que no pas de matinada
mar
fes cas a en Perejoan que ja sap de que parla, ja
Pere, si t'agrada l'oli gustós, vine a la fira de l'oli nou, a primers de novembre. Allí podràs comprar oli "del raig" sense filtrar. Ara, qua ja saps que si no el gastes aviat, una bona part de la garrafa el tindràs d'utilitzar per fer sabó, del solatge que et farà. Per cert, has fet servir mai aquest sabó?
Perejoan
jo si l'he fet servir aquest sabó. Recordo que a casa en feien quan jo era petita i no soportava l'olor
però m'agradava tallar-lo a trossos
mar
Sí que en faig servir de sabó d'aquest. A cas sempre en tinc, sobretot per algunes taques abans de ficar la roba a la rentadora.
No m'acabareu de convèncer quant a l'oli.
I és clar que el vi del teu pare deu ser molt bo, mar. Quan vulguis el comercialitzem i el venem a preus astronòmics
en quan a l'oli només te n'he de portar una garrafa per convence't
i en quan al vi... el vi del meu pare no és per vendre... el fa especial per ell i per casa... però quan hi vagi (que ja toca)també te'n puc portar un litret
mar
només?
ohhh...
d'acord, i un litret de mistela
i un de vi generós (que és una passada de bo)
(però ja pots anar pensant palíndroms)
mar
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
Publica un comentari a l'entrada