ai, l'amor...com es veurà...

Hi ha inicis que semblen desenllaços. Depèn de cadascú trobar-ne el nus i no desesperar, encara en les situacions que semblen impossibles.

Marxa d’allà Himeneu, a través dels aires immensos,
Amagat pel mantell safrà, i a la costa dels cícons
S’ha adreçat, on el clam d’Orfeu endebades l’invoca.
Sí que hi va ser, certament, però ni paraules solemnes
Ni un aspecte joiós no hi dugué, ni auguris feliços;
Tot fent un fum de plorera, la torxa que ell sostenia
Espurnejava tan sols i, agitant-la, no treia cap flama.
El resultat fou pitjor que el presagi. La noumaridada
Es passejava amb l’estol de nàiades sobre la gespa
Quan, per les dents d’una serp, ferida al taló quedà morta.

Ovidi. Les metamorfosis.