Fa una estona volia escriure sobre el joc del “botellón”, però m’adono que no en sé prou, que no ho acabo d’entendre. Aquestes concentracions massives amb objectius primaris són tant alienes al meu jo de totes les edats... Aquesta gent atreta pels cants de “La Sirena” que s’emporta els diners de la caixa registradora i els congelats... Aquests altres que van a una sucursal de l’IEC fora d’horari i no s’emporten res, potser perquè Maragall (és el que observa des del prestatge de dalt a la dreta?) no els fa el pes... Aquesta gent que necessita la policia per divertir-se i aquesta policia que es creu que és necessitada perquè comenci la diversió. I... tots els altres. Ja ho veieu, no en tinc ni idea i em permeto escriure ximpleries que no tenen res a veure amb la realitat.
I mentrestant la gent sembla que es diverteix a fora, a mi m’arriba un correu que comença amb un “Disculpa la intromissió”. És benvinguda una intromissió de Màrius Serra a la una de la nit convidant-me a la presentació de Farsa, la seva novel·la guanyadora del darrer Ramon Llull, que em llegiré en qualsevol moment. No conec directament a M. S. i tampoc el mag Hausson, i només he coincidit una vegada amb l’Anton Espadaler, que farà la presentació, anant a comprar camises (em sembla que ni ell ni jo vam sortir-ne amb cap), així que em sorprèn la invitació, però pot ser deguda al meu post d’abans d’ahir que mostra que el llegeixo i que sóc amant de les farses en general. Em sap molt de greu no poder-hi anar, perquè malgrat que habitualment tinc els dimecres a la tarda lliures, aquest en concret em fan treballar. És clar que si en Màrius és tan amable de proposar-li al mag Hausson que em teletransporti des de la feina a la Casa del Llibre a les 19,30, estaré encantat d’escoltar el que es digui i de demanar-li una firma (això sí, que el mag no s’oblidi de deixar un holograma meu a la reunió , i no cal que parli, que d’entrada no tinc previst obrir boca). Cal que us doni les coordenades de la feina, Màrius?
Com que sempre una cosa porta a l’altra, la invitació esmenta Brossa, i Brossa li deia a en Pere Gimferrer que tenia tanta pressa per arribar a la posteritat que ja anava vestit d’estàtua. Doncs no, que ara en Gimferrer sembla que ha canviat, que s’acaba de casar amb el seu antic amor d’adolescència, amb Cuca de Cominges, i, segons ens explica Margarita Puig, fins i tot s’ha atrevit a posar-se una corbata acolorida de Viviene Westwood, l’àvia de la moda punkie. Quin nou rumb personal i literari suposarà aquest casament en la vida de Gimferrer? Ja es veurà però des d’aquí li desitjo que el dugui a bon port. Volia incloure unes imatges del casament, però la meva font d’informació només les té en blanc i negre –imperdonable- i penso que no farien justícia a l’esdeveniment.
Mentre vaig escrivint sona llunyana i repetida la veu de González Ledesma o de Silver Kane que parlen amb Manzano. Bona entrevista una vegada més. Jo, que ja els vaig escoltar dimecres, ara preferiria anar-me’n amb Moustaki, que va actuar ahir al Palau i que continuo entenent i envejant.
Powered by Castpost
18.3.06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Quina gràcia la sentencia del Brossa i es que era únic, ara al Gimferrer si que li fa falta un canvi de “luk”
Per cert jo vaig rebre una convocatòria per anar al botellon, a Tarragona ni havien convocats dos però han fet fiasco, la Guardia Urbana va fer una bona requisada de botellons.
Jo també he rebut això del llibre del Màrius Serra, imagino que és perquè de vegades envio coses a Verbàlia. Tampoc no entenc això del botelló (en català, 'ampollada'????), m'agraden més les xocolatades -de xocolata de cacau, de la normal- i són més inofensives. Molt literari, el post, felicitats.
Jo tampoc en se prou - ni ho entenc. I fent un pas més diré que em desagrada profundament.
No em faria res que els dutxessin amb pintura lila, i després procedissin a la caça del lila per passar comptes de les destroces. Els xorissos que van robar a “la sirena” i altres botigues: al trullo. Amb els presos comuns. Ni que fos un parell de setmanes.
Per que agafin perspectiva del que és important i el que no.
De ben segur que els immigrants que delinqueixen per evitar l’expulsió els podria inspirar alguna causa més interessant que protestar per que un cubata costi 8 euros.
Llàstima que hi trobarien un bon grapat dels fills de casa bona que no arribarien a la model. Després ens estranyem que peguin als indigents.
(gny, gny, gny, la iaia xurri remugant)
Sembla, jaka, que precisament amb motiu del casament en Gimferrer s'ha renovat força per fora. He d'entendre que finalment no hi vas anar al "botellón"?
Gràcies, júlia. Mira que si la llibreria es queda petita...
Del "botellón", i similars, encara en dono voltes. alguns parlen d'educació, però em sembla que no és ben bé -o només- això, i que no tan sols és cosa de joves exclusivament, que va més enllà...
T'entenc, xurri, és una reacció que tenim uns quants, però com deia abans, encara em resulta massa complex per poder ser una mica rigorós i imparcial en les meves opinions. Per cert, tu quan comentes ho fas a consciència i a grans volums :-). Ara m'hi continuo posant.
Arribo en aquest bloc (o blog?) tot saltironant (com la cardina )de blog en blog (o de bloc en bloc). M'agrada. Em sembla que alguna vegada ja ho havia dit, no ho sé. Però d'avui no passa: me'l poso a favorits.
Oh! deumeu, se m'acumula la feina,sempre se m'acumula la feina!!!!!!!!!!!
Podria dir salutacions des del meu mar, podria dir petonets blaus, podria dir moltes coses pero ara mateix tinc una copa de cava damunt la taula - plena de coses- que sobresurt per damunt de les coses, així que... Una copeta de cava? (et juro pels déus que és cava català)
Fins aviat.
Al botellon aquest no hi vaig anar, ara no et pensis de quan en quan em desmadro ... :-))))
Per cert sembla que fa un parell de dies el Marius Serra va presentar el seu llibre a Tarragona ... ?¿ però no se pas on, si es veritat la difusió de la publicitat del acte no els hi ha funcionat.
Benvinguda al bloc (o blog, si tu vols). M'agrada qque t'agradi. Jo també he anat visitant el teu que vaig conèixer a través del de la júlia i m'ho he passat bé llegint-te. T'accepto el cava, encara que no tindria cap mania si m'haguessis ofert xampany. La pròxima copa la poso jo.
Si tu no saps on va ser la presentació a Tarragona del llibre d'en M. S., realment deu ser que li van fer poca publicitat. Igual el llegirem, però, oi?
Segur que tu et desmadres amb cava, no, jaka? Res de les vulgaritats que beuen alguns i que els fa agafar mal rollo.
Publica un comentari a l'entrada