Vine al mercat...

Amb un retard considerable, si tenim en compte que des de l’1 de gener vaig feinejant i necessito recordatoris, la meva verdulaire (jo diria verdulera, però sembla que el nom pot resultar pejoratiu) em va regalar ara fa un mes l’agenda del mercat de la Concepció, com se'ls gasten: cobertes imitació de pell de color verd i 160 pàgines per anar anotant i algunes altres d’informació diversa (fotos incloses de totes les parades i venedors). L’agenda és una gentilesa de la Generalitat de Catalunya amb el suport de Mercats de Barcelona i la col·laboració de Transports Metropolitans. Després de la Salutació del conseller Huguet, que no reproduiré, i de la Presentació de l’editor, que tampoc no afegiré, vénen unes quantes pàgines dedicades, entre altres coses, a la història del mercat, de les quals sí que em sembla interessant fer-vos-en cinc cèntims (d’euro), sobretot ara que estic posat en qüestions del modernisme i per tal de confirmar que si un va a comprar als mercats municipals acaba aprenent més coses que si es dedica a deambular per les grans superfícies que fa quatre dies que han envaït les perifèries urbanes.

“Joan Pla (1843-1911) era advocat i vivia al carrer 57 del carrer de Girona (sic). Era l’amo d’una enorme fortuna, com ho certifiquen les 26 cases que posseïa a l’Eixample, i a l’illa que es va situar el mercat de la Concepció. En va cedir tots els terrenys, motiu pel qual l’Ajuntament li va dedicar el passatge que es ba situar al bell mig de les porcions resultants de les construccions que es van fer. El projecte del Mercat de la Concepció, que rebé aquest nom per l’església veïna, va ser encarregat a Antoni Rovira i Trias, arquitecte que havia dut a terme també el mercat de Sant Antoni i que com hem vist més amunt, va ser el guanyador del concurs que l’Ajuntament de Barcelona havia convocat per a la redacció del projecte de l’eixamplament de la ciutat (projecte que, com tots sabeu no es va realitzar, sinó que va ser desenvolupat el de Cerdà, guanyador del concurs patrocinat pel govern central).
L’obra, suportada per una estructura metàl·lica feta per la indústria de Sant Andreu, la maquinista Terrestre i Marítima, fou inaugurada el 1888 (l’any que se sol esmentar com el de l’inici del modernisme al nostre país, l’any de l’Exposició Universal) i als terrenys que hi van sobrares van situar l’escola de cecs (més tard Conservatori de Música) i la Tinença d’Alcaldia del Districte IV.

I a partir d’aquí continua una interessant i detallada exposició i digressió sobre el mercat, els materials modernistes i la remodelació de 1998 que per avui no cal.

Acabo amb uns extractes (Barcelona -Eixample) de dades estadístiques per als aficionats a la numerologia o ciutadans de pro (o simplement curiosos):

Població de Barcelona i de l’Eixample, 2001: 1.505.325 --- 248.343
Densitat (hab/km2): 14.910 --- 33.275
Mitjana d’edat, 2000: 43 ---45
Esperança de vida, 1995-1999: 78,5 --- 79,7
Homes: 74,5 --- 75,7
Dones: 82, 2 --- 83,1
% nascuts a Catalunya, 2000: 66, 6 --- 71,0
% nascuts a l’estranger, 2000: 7,2 --- 8,1
Taxa d’immigració, 2000: 15, 7 --- 18, 6
Taxa d’emigració, 2000: 25, 9 --- 24, 5
Turismes/1000 hab., 2000: 410 --- 449 (a la Dreta de l’Eixample: 624).

I doncs, xatos i xates, quan anireu al vostre mercat a demanar l’agenda que us pertoca i intercanviarem més dades?























P.S. Dos detalls “dels davants” de les imatges d’ahir: la delirant teulada de l’edifici 1, amb la barretina verda erecta, i, just al davant, a l’altra banda de la Diagonal, la carregadíssima façana de l’edifici 2 i 3. Noms dels arquitectes? Més pistes?