Escolto aquest matí per la ràdio que ha mort Rocío Durcal. Ahir mateix em baixava i escoltava alguna de les seves cançons. Recordo haver vist de petit alguna pel·lícula seva, d’aquesta nena “prodigi” que, juntament amb Ana Belén i Marisol, omplia tardes de diumenges grisos amb històries amables, sovint impossibles en la nostra realitat quotidiana. Més tard, casament, fills i descobriment de Mèxic: un tomb professional. No tinc cap disc seu, però l’he anat seguint sense buscar-la. M’agraden les ranxeres i els corridos i m’agrada la seva veu, la seva força, el seu optimisme.Podria haver-vos deixat una altra cançó, però he optat per aquest duo amb un dels seus amics que parla de vida, de viure l'instant, d’aprofitar el moment. Adéu.
Powered by Castpost
11 comentaris:
Veus, aquesta versió no la coneixia. Els tips que me'n vaig fer, d'escoltar la Rocío.
Donc sí, una part més de la nostra pròpia història lligada als cinemes de barri i a tantes altres coses, que desapareix. Jo, de joveneta, volia ser bufona com ella. I és una molt bona intèrpret de ranxeres, gènere que, com els boleros, té alts i baixos en el rànking de les modes.
A mi m’encanten les ranxeres... acostumo ha agafar la guitarra i cantar a grito pelado, clar quan estic sola perquè els de la família m’ho tenen prohibit... tinc unes aficions (ja se que està mal escrit) una mica especials.
A la foto està molt maca la Rocio ... en fi...
Adèu Rocio. En assabentar-me ahir a la nit, em van passar pel cap totes les tardes de diumenge que vaig passar de ben petita amorrada a la tele mirant les seves pel·lícules i cantant i ballant amb ella... Ja ha marxat, perquè tothom "se acaba marchando"... en fi... Molt bona tria de la cançó. Ara l'escolto.
Ai, pobreta, quin greu...
Estimada i respectada per la professió i per la premsa
A mi el que més em va admirar va ser que no es va divorciar mai del seu estimat Junior... no era normal, totes les altres de la seva època que heu anomenat ho van fer! Però era a la Marisol a qui jo em volia assemblar, Júlia!
Sara-gat-ona,m'agrada molt la cançó que has escollit, gràcies!
jo me n'he enterat aquesta nit escoltant sense voler, les notícies d'una tv que estava engegada per casa. Primer he pensat en l'altra Rocio (que em sembla que està fotuda)...
m'ha sabut greu, perquè a aquesta sempre l'he admirat per ser com era: una gran persona
(i també veia les seves pelis quan era petita)
i m'ha sobtat perquè en cap moment havia escoltat de que estés malament
en fi...
per cert, molt bona tria en la cançó que has posat
m'encanta
bona nit, pere
un petó
(que sé que encara estàs per aquí)
Les ranxeres m'encanten. Però ara pensava en aquella cançò tan maca (que jo canto també a "voz en grito" sempre que puc) que diu "Rocío, ay mi Rocío, manojito de (pausa llarga) claveles..."
Molt bé el post.
Lola
Amb el vsotre permís, no afegiré res més per part meva en els comentaris. Potser només que ella i la seva família van aconseguir no aparèixer consntantment en la premsa els dos darrers anys amb motiu de la malatia.
Veig que tenim algunes coincidències substancials.
Publica un comentari a l'entrada