Permanent: ondulació artificial dels cabells que dura molt de temps
M’agafa per sorpresa (suposo que no a tothom) el comunicat de l’alto el foc permanent al començament del telenotícies del migdia i penso –sense pensar-ho- “per fi” i faig un somriure que no veu ningú. Escolto les reaccions cauteloses però positives dels polítics, un alleugeriment general, alguna abraçada. Els entrevistats anònims, el que en diuen la gent del carrer, es mostren més escèptics. Continuaran les reaccions i les valoracions, però, ara per ara, no s’ha d’oblidar que avui ETA ha presentat només un titular i una entradeta, demà arribarà un altre comunicat, i uns i altres establiran unes condicions més concretes. Ja en parlarem. De moment queda la primera impressió.
I la vida continua. Emili Manzano serà nomenat director de l’Institut Ramon Lllull. Una altra sorpresa per al qui, com jo, només coneixem el món de la política –o de la política de la cultura si vull ser més precís- a través dels mitjans. Ja sabeu que el seu programa sobre llibres és –era?- el meu preferit, però no conec la capacitat de gestor de Manzano ni fins on arriba el seu convenciment a l’hora de promocionar la cultura catalana fora del país. És clar que potser s’ha volgut triar un funcionari i no un gestor independent, o s’ha volgut propiciar una tornada del govern balear al Ramon Llull. Sigui com sigui, desitjo que els seus èxits siguin els nostres. Ja en parlarem, no ho tindrà fàcil.
El que sí que és permanent permanent, i no en parlarem gens, és la desaparició de les antenes de Radio Liberty, que, com us deia el mes de juny, continua funcionant a través d’internet.
22.3.06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Alto el foc!
(permanent)
o no.
Estic feliç i estúpidament il·lusionada amb la perspectiva de l'alto al foc. Digue'm ingènua.
És que ara i aquí hi ha alguna altra opció amb sentit a part de l'alto el foc? Però...
Tant de bo s'aferrin tots a l'opció del diàleg!!! jo també dec ser una ingènua, però és el que hi ha.
Les antenes de Radio Liberty em porten records de fa molts anys, a la caleta del costat de la platja de Pals...
Petons blaus!
Suposo que la majoria compartim el diàleg, però a alguns els costa.
Jo també hi vaig cada estiu alguna vegada a Pals, No sé si ara reconeixeré la platja.
Petons de pau
Publica un comentari a l'entrada