malentesos

Fa unes quantes setmanes, em vaig adonar que el lema que figura a sota del nom del bloc (ara ho esmeno) pot semblar una proposta original, tot i que en el seu moment ja vaig concretar qui n’era l’autor –i altres circumstàncies- en un post. Encara que sóc defensor del plagi, no ho sóc dels malentesos, de manera que crec arribat el moment de desfer el possible equívoc i de tornar a l’amic Hèctor allò que és seu i que jo comparteixo.

Com que també sóc insensible als advertiments que els posts han de ser curts, em plau afegir en aquest un poema del seu llibre In nuce. Uns mots que, com molts altres, també comparteixo. Ell escriu i jo copio.

Vetllar

Cansar de vetllar la nit,
la malmesa nit que no canvia,
espero debades reprendre,
com un borrimet permanent,
el vici de mirar la terra
sense vergonya ni furors
o, si més no,
sense enveges ni recances.
Ran de terra, només hi sé trobar
–distret aprenent-
el rastre del desconcert.

Hèctor B. Moret