cada dia és una festa

Els del Corte Inglés em recorden que em poden subministrar tot el que necessiti per al dia del pare. En el meu cas no hi ha cas, però la proposta em fa pensar si també hi ha un dia de l’avi i de l’àvia. Recorro al sistema ràpid, és a dir, Google, i, efectivament: el tercer diumenge d’agost se celebra el dia de l’avi (ell sol a casa i fills i néts de vacances: ben pensat) i el segon de novembre, el de l’àvia. La pàgina que consulto em dóna altres dates impensades: 27-3, dia de l’aeronàutic; 12 –4, dia del decorador (el dia següent és el del kinesiòleg); 12-5, dia del nét (justa correspondència amb els avis); 26-5, dia del visitador mèdic (professió de risc); 2-6, dia del veí (ja s’hi pot esperar, el cafre –ai!-); 25-8, dia del treballador de la indumentària (?); primer diumenge de setembre, dia de la tia (de la bona tia –o l’adjectiu al darrere?); 26-10, dia de la sogra (no fotem!)... I un bon grapat més.

La mateixa pàgina em recorda com s’anomenen els diferents aniversaris de bodes: 1 any: de paper (per allò de les firmes i per la fragilitat fins que la cosa s’assenti); 2 anys: de cotó (per la prova o per com la portes?); 3 anys: de cuir (ja s’ha aconseguit una certa consistència i ductilitat); 4 anys: de seda (això és el que es diu als amics); 5 anys: de fusta (en qualsevol moment es pot organitzar un incendi); 6 anys: de ferro (això, toca ferro, a veure si arribem a l’any que ve); 7 anys: de llana (si vols escalfor compra’t uns peücs)... I així cada any una celebració, que cal mantenir viva la flama del matrimoni. A partir dels 10, però, les celebracions s’aniran espaiant... i si passes del 65 aniversari, fes-t’ho mirar.

El més curiós del cas és que tota aquesta informació la trobo en una pàgina gastronòmica (no us la perdeu els veritables aficionats) que em resol per sempre més els dubtes que tenia sobre les diferències entre omelette i truita (l’omelette és més cremosa), i molts d’altres que vosaltres possiblement també teniu.

Evidentment, no es tracta d’una pàgina catalana, ni espanyola, ni tan sols europea, és una pàgina argentina. I un acaba entenent la situació del país. Amb tanta celebració no és d’estranyar que els argentins no estiguessin per altres tasques menys festives però econòmicament més productives. Qui ho havia de dir que en un web de cuina trobaria la clau dels problemes del país.

P. S.: A data de caducitat us he deixat “Ràdio Capvespre”. No li feu massa cas, les coses van així. No passa res.