futur incert

Diu Màrius Serra a Verbàlia: ANAGRAMA: Mot o frase format per la transposició de les lletres d’un altre mot o d’una altra frase, com l’apel·latiu AVIDA DOLARS que André Breton adjudicà a Salvador Dalí recombinant les dotze lletres del seu nom i cognom.

L’escriptor continua matisant el terme i afegint modalitats. Entre les darreres, confesso que he jugat a l’ONOGRAMA (rearranjament de les lletres d’un nom per esbrinar el destí de qui el porta). Dos exemples: CLINT EASTWOOD = OLD WEST ACTIONS, MÀRIUS SERRA = RES US RIMARÀ. En el meu cas, i amb el meu nom real, em sembla que no me n’he acabat de sortir, perquè les combinacions que vaig intentar una tarda mentre feia jugar a endevinar el futur als meus alumnes em van semblar poc afalagadores per a la meva personalitat i especialment misterioses i inquietants per la constant referència a l’aigua que hi apareixia. Vet aquí: QUI NOMÉS LLOA?, NASQUÉ MOLL, OI?, NOÉ QUASI MOLL. Ja ho veieu, no es pot anar gaire lluny amb aquests onogrames: interrogacions i, a més, en tercera persona. I no us afegeixo els onogrames que fan referència a la mel o a la gastronomia (LLOM), que són una mica més sucosos, amb la humitat omnipresent, encara que sigui condensada.

Sí, ja sé que no us poso el nom i cognoms dels quals parteixo i que alguns ja coneixeu, però el meu nom és una qüestió insignificant si es té en compte que en els onogrames és on realment em jugo el meu destí, davant del qual el meu nom és un simple accident.

I el meu nom de bloc? Tampoc s’hi pot fer gaire cosa. PERE = EP, RE!

I vosaltres, què? Com teniu el futur?