Diu Màrius Serra a Verbàlia: ANAGRAMA: Mot o frase format per la transposició de les lletres d’un altre mot o d’una altra frase, com l’apel·latiu AVIDA DOLARS que André Breton adjudicà a Salvador Dalí recombinant les dotze lletres del seu nom i cognom.
L’escriptor continua matisant el terme i afegint modalitats. Entre les darreres, confesso que he jugat a l’ONOGRAMA (rearranjament de les lletres d’un nom per esbrinar el destí de qui el porta). Dos exemples: CLINT EASTWOOD = OLD WEST ACTIONS, MÀRIUS SERRA = RES US RIMARÀ. En el meu cas, i amb el meu nom real, em sembla que no me n’he acabat de sortir, perquè les combinacions que vaig intentar una tarda mentre feia jugar a endevinar el futur als meus alumnes em van semblar poc afalagadores per a la meva personalitat i especialment misterioses i inquietants per la constant referència a l’aigua que hi apareixia. Vet aquí: QUI NOMÉS LLOA?, NASQUÉ MOLL, OI?, NOÉ QUASI MOLL. Ja ho veieu, no es pot anar gaire lluny amb aquests onogrames: interrogacions i, a més, en tercera persona. I no us afegeixo els onogrames que fan referència a la mel o a la gastronomia (LLOM), que són una mica més sucosos, amb la humitat omnipresent, encara que sigui condensada.
Sí, ja sé que no us poso el nom i cognoms dels quals parteixo i que alguns ja coneixeu, però el meu nom és una qüestió insignificant si es té en compte que en els onogrames és on realment em jugo el meu destí, davant del qual el meu nom és un simple accident.
I el meu nom de bloc? Tampoc s’hi pot fer gaire cosa. PERE = EP, RE!
I vosaltres, què? Com teniu el futur?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
L'altre dia, a un programa en castellà, crec que era 'caiga quien caiga', es reien de Zaplana i van posar en un cartell, paz anal, onograma una mica escatològic. És un onograma evident, pràcticament un palíndrom però, ja veus, no me n'havia adonat fins ara.
ara per ara amb el nom de "mar" no s'arriba gaire lluny per fer combinacions
però en martí dels palíndroms sempre em regala un:
"ram a la mar"
bon dia pere!!!
Té: http://www.dilc.org/anagrames.asp , per si no ho coneixes...
ufff... amb esther, la veritat és que tinc el cap tan ennubolat de feina que sóc capaç de treure'n res! si tinc un moment i trobo alguna cosa interesant us ho dic!
Parlant del futur, el primer onograma m'ho pinta així de negre:
Qui tus? l'enyorat submís
Seguirem investigant....
salut
Molt bo, júlia. Suposo que l'onograma de Zaplana és més un prec que se li fa per veure si ens deixa en pau que no pas una definició del personatge.
Un bon palíndrom, mar, que augura un destí feliç. Si jugues també amb el teu cognom (que ignorem), segur que apareix algun onogra,a imteressant.
Gràcies, Tina, alguna vegada m'hi havia entretingut.
Te'n regalo tres de ràpids i forçats aprofitant també el que em sembla que deu ser el teu cognom:
Eh, barri est!
Heretar bis (heretar doblement)
Ahir res, Bet.
Realment no sembla un futur gaire engrescador ni físicament ni quant a la teva actitud o personalitat. No cedeixis, però, als mals presagis, martí. Ànims.
Jo només he aconseguit un alter-ego, fent anagrames amb nom i cognoms:
Liuja Tascó i d'Horcec
Guapo, oi?
I SAP CERT ON?
je je
Tampoc veig el meu gaire definit...
No, realment no queda gaire clar. Potser amb el temps...
Publica un comentari a l'entrada