28.1.07

de l'elefant i altres bèsties

De tant en tant entro a Matgala, no gaire, perquè és un bloc que posteja especialment sobre escacs i jo mai no he tingut prou paciència ni concentració, potser tampoc intel·ligència, per jugar bé, malgrat que en un passat remot vaig tenir –encara la conservo- una màquina d’aquelles amb diversos nivells de dificultats a la qual no parava de desafiar amb resultats adversos. Matgala també ens parla de matemàtiques – una altra dificultat irresoluble-, d’astronomia –a certs nivells em resulta més assequible-... A Matgala se sol plantejar el problema de la setmana en què els comentaristes han de desxifrar un plantajejament, un enigma, que ens ofereix la seva autora i en què els participants són premiats amb punts que encara no tinc clar si es poden bescanviar per alguna cosa, a part del reconeixement internàutic, però el divertit és el joc en si mateix. Com que un dels darrers problemes anava de llengua i animals, m’he vist capaç de participar i ara espero neguitós el resultat de la prova, que se sabrà el 10 de febrer. En el meu comentari he deixat la paraula CAPSIGRANY. I no dic res més perquè espero que feu una mirada al joc i hi participeu, encara que em desbanqueu de la posició avantatjosa que ocupo en aquest moment.

Hagués pogut deixar la paraula AURIFANY, però no estic segur si les bases del concurs admetien un mot en català antic, que inevitablement em portava a Ramon Llull i al seu Llibre de les bèsties, dins de Fèlix o Llibre de meravelles, una obra sempre actual, com la majoria en què els animals són l’excusa per presentar el món dels humans.

Després d’aquelles paraules, l’elefant digué al rei que el conill i el paó havien estat d’acord en la seua mort. El lleó es va sorprendre molt que la rabosa, a qui tants honors havia concedit, haguera estat capaç de fer aquella maniobra contra ell. Llavors va dir:
-Vaig sentir dir i contar a mon pare, que el meu avi, que fou rei d’un gran país, no volgué concedir als barons l’honor que els corresponia, sinó que va voler exalçar les bèsties més indignes. Entre aquells animals hi havia el simi, a qui concediren molts honors. El simi, com que s’assembla a l’home, va desitjar ser rei i, en lloc de pagar al meu avi amb la gratitud, li va pagar amb la traïció.
-Senyor –digué l’elefant-, en un got petit no pot cabre molt de vi i en persona innoble no pot cabre gratitud ni lleialtat...

Ramon Llull. Llibre de les bèsties. Versió i notes de Francesc Machirant. Edicions Bromera.

(L’editorial Bromera té magnifiques edicions d’obres antigues i actuals dedicades als nens i als joves, però em fa l’efecte que, per la raó que sigui, no tenen a Catalunya la sortida que mereixerien. No ho sé. )

I l’elefant lul·lià em porta a l’elefant de Goya. Un gravat que podeu contemplar a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona, i comprar per la insignificant quantitat de 1.500 euros. Com se li acut al pintor dibuixar aquesta bèstia? Aquí teniu una breu informació sobre l’obra.















P. S. I parlant de Goya, què voleu que us digui, jo a Corbacho des que vaig veure Tapas li tinc un respecte. Ah, els premis segurament els llegirem comentats a Espai Isidor o on sigui.

I quatre "Hurres!" pel Nàstic, però ja podria distribuir millor els gols.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Sobre Bromera, estic d'acord, també té molt bona literatura per a adults que costa de trobar a Barcelona, vaig descobrir fa algun temps l'autor Vicent Pallarés, molt bo, i la promoció que li fan és gairebé nul·la. Hi ha llibres editats a Mallorca que només els trobes a l'Espai del carrer del Carme, potser aniria bé fer alguna cosa semblant amb el País Valencià.

Crec que és a Solitud que el pastor descriu l'Olifan, també. Doncs el preu encara no em sembla pas massa alt, vist com està el mercat d'obres d'art. Un cotxe ho és més.

JO també respecto Corbacho, encara més per la seva vinculació amb L'H, però ahir estava passat de rosca, al menys durant la breu estona que vaig mirar el programa, encara que és habitual fer aquest teatre (més aviat 'comèdia'), recordo un any, la Sardà, també.

Anònim ha dit...

No entraré amb els elefants i els gossos... no estic per cabòries en aquest moment :D
El Corbacho ? doncs a mi no m’agrada, aquest noi allà a “La cubana” ho feia millor.:(
I del Nàstic... mentre l’equip contrari sigui sempre l’Espanyol !!!

Matgala ha dit...

Gràcies per participar (i pel post). D'escacs ara ja no en parlo gaire, allà, que tinc un bloc dedicat exclusivament als escacs... més o menys (tot i ser un bloc compartit).

Pel que fa al premi... és que no se m'acudeix quin tipus de premi puc donar, pels campions. Alguna idea?

I del tema aurifany... doncs ben explicat també la donaria per bona, ja que coses més agafades pels pèls he acceptat... si jo accepto totes les solucions, gairebé! Però, és clar, capsigrany guanya a aurifany...

Altre cop gràcies per participar i pel post.

miquel ha dit...

Bromera, mallorquins i molts altres que no ens arriben comn caldria, mentre les llibreries s'omplen de porqueria (ho dic objectivament). M'agrada l'Espai del carrer del Carme, n'haurem de parlar.
Sí, si, no recordava el pastor de Solitud, però tens raó.

En què se semblen els elefants i els gossos, Jaka?
Entenc el que dius de Corbacho. Jo, com la Júlia, vaig trobar que ahir exagerava, però, insisteixo, una persona capaç de fer "Tapas" -la vinculació amb l'Hospitalet no la conec prou- cal tenir-la en compte.
Que dolents sou els del Nàstic de vegades! Va que encara jugaran la Champions.

Quan sigui gran et demanaré que em facis classes d'escacs, sempre que la meva impaciència no sigui un inconvenient insalvable.
Doa, en qüestió de premis jo només valoro els metàl·lics, però ja sé que de moment i en el teu cas això no és viable. I si fos una visita guiada per Girona?
Veig que els següents participansts no han volgut aprofitar la paraula aurifany, ja s'ho faran.
Gràcies a tu per fer un post que m'ha permès participar.

Matgala ha dit...

Ui, després de fer classes a nens, el més petit del qual té 4 anys (i que em venen tots a la vegada, i el més gran en té 14 i fa anys que juga), no crec que siguis més impacient que tots ells a la vegada.

Premis en metàl.lic? Ui, no, què va. Això va en contra dels meus principis :-) Fa dos anys, al grup B del provincial, regalàvem llibres d'escacs als guanyadors. Veus? Els llibres és una cosa que sí que es pot regalar. I la visita guiada... bé, vés que no em dediqui a fer de guia i llavors em perdi (ja em va passar un cop, fa uns quants anys...)