[relectures, lectures], no-lectures

En el diari, obert a doble pàgina, en què van caient les peles de les patates que fregiré, llegeixo els noms d’escriptors catalans que han publicat darrerament la seva primera o segona novel·la: Joan Maria Bigas, Sílvia Alcàntara.Tània Juste, , Pau Planas, Jo Alexander, Roger Coma, Montse Banegas, Francesca Forrellad, Jordi Lara, Sebastià Jovani, Núria Martí, Víctor Garcia Tur, Xavier Muñoz Pujol, Marc Pastor, Anabel Cervantes, Ricard Biel, Martí Sales i Blanca de la Torre. Aquests són els noms de peu d’imatge, però n’hi ha d’altres al llarg de l’article. Crec que dels esmentats només he llegit un llibre, i dubto que sigui una novel·la.

Tinc feta una llista personal de lectures i relectures pendents de gèneres i autors diversos, d’aquí i de fora, a la qual es van afegint altres llibres raonadament o casual. Obres acabades d’imprimir o d’uns centenars d’anys. Al ritme lent que portola seva lectura ben bé podria ser feina de tota una vida curta. Estic segur que alguns títols inicialment previstos no els llegiré mai i que, al mateix temps, n’aniré incorporant d’altres, potser d’algun dels autors esmentats més amunt, mentre que d’algun altre no llegiré la seva primera novel·la ni la seva darrera. De què dependrà la tria? Doncs de factors bàsicament aleatoris: que m’agradi el títol, que em resulti convincent una crítica, que m’enganxi la informació de la contraportada, que es trobi a mà en el taulell de la llibreria el dia adequat, que me’l regalin, que em paguin per llegir-lo, que no hagi desaparegut del taulell de la llibreria quan tingui ganes de llegir-lo, que me’l deixin... En fi, més o menys com tothom. Després arribarà l’acte d’amor o el rebuig i la protesta silenciosa en què maleiré l’escriptor, l’editor, el llibreter, i a mi mateix.

I en el fons de tot, gairebé d’una manera inconscient, la pregunta que poc o molt mortifica qualsevol lector actual davant de la quantitat de títols que sap que mai no podrà abastar i que li crea un neguit irresoluble: I si en lloc d’aquest aquest hagués triat –malediccions a part- aquell altre? I una vegada triat l’altre, la pregunta es repeteix indefinidament. I d’aquesta manera, el lector extremament sensible i malaltís pot arribar, per por d’errar, a convertir-se en un no-lector i amb el temps aquest exlector pot esdevenir, per falta de pràctica, un analfabet. Sisplau, futurs escriptors, editors, llibreters, bibliotecaris i altra gent relacionada, ara que la cosa marxa, no podríeu evitar que un semblant vostre arribés a tan trista condició.