19.9.10

company Labordeta

La seva mort m'agafa desprevingut, sense paraules ara. M'era -m'és- proper.




6 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, no ho sabia, sí que sabia que estava malalt, fa poc li van fer un homenatge i plorava i vaig pensar que duraria quatre dies, la veritat. Llàstima, tot un personatge i tota una època que es va acabant.

kika ha dit...

ho acabo de sentir per la ràdio... es veu que feia temps que tenia un càncer, i que va escriure un llibre mentrestant...

PS ha dit...

Me n´he assabentat aquest matí. Tot i que sabia que estava malalt em sap molt de greu, per un que els tenia ben posats i era coherent amb les seves idees...i se´n va.
I ara diré el que potser no he de dir si vull ésser correcte i és el primer que m´ha vingut al cap en sentir la notícia: perquè anem perdent persones com ell i no se´n van primer aquells a qui va engegar a la merda?
Inútil pregunta, començo bé el diumenge...

C. ha dit...

...aquell "a la mierda, joder!" tan contundent i digne. Una notícia trista.

zel ha dit...

Trist, i una gran pèrdua, sempre es perden els mateixos i els altres també, però queda el testimoni i aquest és inoblidable!

miquel ha dit...

Jo diria, Júlia, que un personatge clar, conseqüent amb ell mateix. Una altra època, sí.

Sí, kika, al peu del canó fins al darrer moment. Un referent per als aragonesos i per a molts altres.


Exacte, A., era coherent en la mesura que els humans ho poden ser amb les seves idees que anaven sense ziga-zagues.
Pregunta inútil, la que et fas, però desig compartit. Per als més grans com jo, la seva mort és una mica menys de nosaltres.

Una notícia trista, C., certament. Ja en corren pocs com ell, al menys públicament.


Segur, zel, ens en queda la memòria i l'exemple.