21.5.12

música de traspàs

Dissabte a la tarda vaig aprofitar la gratuïtat dels museus per passejar-me pel MACBA, i per la plaça dels Àngels; a l'exterior, com sempre;  l'interior, ple; com suposo que n'estaven la resta dels museus, encara que no sé si les cues eren tan llargues com les del Museu Egipci, que començava al carrer d'Aragó, imagino que amb uns visitants atrets no només per les col·leccions exposades, sinó també per la possibilitat de menjar algun plat exòtic de l'antiga civilització, calent o no, ara que les coses van maldades i els senys no cotitzen en borsa.



En el meu recorregut d'anada i tornada feia pena veure tantes botigues de negocis diversos que han estat ocupades en les darrers anys per establiments clònics, bé de cadenes comercials o de propietaris individuals; però encara fa més basarda, tot i ser conscient de la fugacitat del temps, veure botigues conegudes i visitades ara tancades i amb el rètol de ES LLOGA, ES VEN, ES TRASPASSA.

Al carrer Bonsuccés, ben prop de la Rambla, hi ha una botiga, encara en funcionament però amb el rètol del traspàs. Es traspassen el local, però no la botiga, és a dir, el gènera que vés a saber on col·locaran, si és que troben un lloc adequat o simplement un lloc; potser només continuaran amb la venda per Internet. A part de la sorpresa, em va enrabiar -moderadament, és clar- veure la desaparició d'Etnomusic, perquè encara que d'història relativament recent -va començar a funcionar l'any 1991-, aquesta disqueteria sobre tot de vell crec que té unes característiques singulars i, a més, m'agrada fer-hi una volta de tant en tant, encara que algunes vegades en surti sense cap disc. A Etnomusic vaig comprar no fa gaires anys un dels meus discos preferits, que havia tingut en vinil i que els anys i les audicions havien maltractat força. Vaig tenir una gran alegria de retrobar el que a mi em semblava un dels reculls musicals més bells -opinió sovint no compartida per altra gent- i més importants -torno al jo- des de diferents perspectives sentimentals, és a dir, evocadores.




En memòria diversa, també l'anarquista, deixo avui una de les seus cançons, que ja he pujat alguna altra vegada perquè em sembla bellíssima; no és la que tinc jo, però al menys s'hi aproxima, perquè penso que ha de ser una cançó coral i amb acompanyament instrumental elemental, que els qui la cantin vesteixin amb corbata és accidental, que ja sabem amb quina facilitat podem prescindir d'alguns signes. La música original és anònima, però més tard es va convertir en una melodia anarquista amb la lletra de Pietro Gori, i encara més tard va ser aprofitada, amb els canvis pertinents, pels feixistes italians. M'ha fet gràcia veure al Youtube un comentarista que l'havia convertida en cançó de bressol: questa canzone la canto a mio figlio di 10 mesi per farlo addormentare...ed è la sua preferita insieme a Geordie di De André ed a Fischia il vento...le stesse che mi cantava mio padre per farmi dormire...che bello... Ho he trobat fantàstic i adient si no només serveix per adormir-se. Ja es veurà si obté resultats en el futur.


8 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, em sap greu això de l'Etnomúsic, a veure què ens hi plantificaran.

Júlia ha dit...

Tot i que la gent que havia estat client de l'ESTERERIA segur que quan van veure l'Etnomúsic també van sentir nostàlgia, en tot cas no la van destralejar.

Olga Xirinacs ha dit...

Moltes de les troballes interessants en llibres les he fet per casualitat, de segona mà nova o vella, amb dedicatòria o sense: el temps n'ha enriquit unes i enriquirà les altres.
Vam ser al Poblenou a veure com teatralitzaven els meus poemes per a infants, que també posen el somriure als llavis dels grans que escolten.

miquel ha dit...

Júlia, ens hi plantificaran una desgràcia més, i si m'equivoco, millor.
Jo també ho vaig pensar el que dius de l'estereria. Els d'Etnomusic, de fet, van retocar ben poca cosa de dins i de fora; ja s'adeia amb el negoci que van instal·lar.


I a mi, Olga, m'ha passat en llibres i en música. El temps... gran desconfiança, a la llarga :-)
Un dia, quan vinguis, te m'ha d'anunciar, que també m'agradaria somriure.

Júlia ha dit...

Sí, mentre no destralegen l'interior encara hi ha esperança però després ve la gran cadena de 'moda' i no té cap mena de cura en conservar res de res, per desgràcia n'hem vist molts casos de tot això i molts d'ells en aquests darrers anys 'democràtics'.

miquel ha dit...

Les destruccions produïdes aquests darrers anys per les cadenes de moda són més espectaculars i nocives que les plagues d'Egipte.

Anònim ha dit...

Oh no! Quina ràbia... per la pèrdua d'un lloc, una oferta i una gent entranyable (el Mario Chichelnitzky i la noia de la tarda!) i també perquè és difícil no pensar que la crisi se n'ha endut una altra i ves a saber què hi posaran... Que els bons vents els acompanyin!

miquel ha dit...

Potser continuaran ben prop, vés a saber. El que sí que és previsible és que qui s'hi posi ens interessarà molt menys.