Catalònia

Un sap de fa molt de temps, i cada vegada en veu més exemples, que les immobiliàries tenen el cor dur i que solen aconseguir el seus propòsits. Al final actuen , sense la més mínima caritat –quin concepte!- que les ennobleixi i gairebé tothom es doblega als seus designis. No els importa que uns treballadors dignificats pel seu ofici vulguin negociar la seva supervivència, els guanys són el seu únic déu, un deu minúscul però atractiu, eficaç, omnipotent.

Potser ni la fe forta de qui pensa que té raó ni l’esperança de treballadors i clients seran suficients per conservar amb vida una de les llibreries barcelonines de sempre. Remodelada fa molt poc i amb altres propietaris, la llibreria “Catàlonia” és un exemplar amb perill d’extinció a causa de la dura especulació immobiliària. No importa que sigui eficaç, moderna, atractiva, no importa que tingui una clientela que se li ha mantingut fidel durant generacions i que hagi anat augmentant, la pedra pot acabar destruint el paper. És tan fràgil el paper i la lletra que conté. No sé els detalls del procés ni puc preveure el futur (podeu llegir a Vilaweb una mica com ha anat).

No sé si tenen futur, però des d’aquí els desitjo la seva supervivència i els manifesto la meva adhesió a qualsevol iniciativa que vulguin muntar. A la fi, no ens enganyem, les màximes que figuren enlairades al seu edifici els serviran de ben poc.

(Fixeu-vos, en la imatge que hi ha a continuació, com al peu el text que es pot llegir a l'entrada de la llibreria Catalònia s'ementa que ens trobem en l'any del llibre i la lectura... Qui s'ho creu?)