Por? Por perquè les regles del joc de la vida i la mort que regien en els països occidentals, "civilitzats", ja no es respecten? Por perquèsembla que a partir d’ara no podrem dir allò de "ei, a mi no, que jo no hi jugo" perquè els altres tenen unes regles diferents? Por perquè alguns ens volen fer creure que estem injustament en el punt de mira? Por perquè estàvem equivocats quan crèiem que el nostre petit clos era segur davant de determinades barbàries?
No, a mi, ara, aquí, continua provocant-me més por la prepotència d’aquells qui m’haurien de ser més propers i es creuen en possessió de la veritat i pensen que només ells tenen el dret a fer i desfer. Em desconcerta molt més, em fa por, el tancament d’uns i altres en un pensament poc flexible (i començo a entendre menys els qui poden oferir i no ho fan que els qui tenen poc a oferir). Em fa més por el qui d’una manera "valenta" i ràpida assumeix els errors de la seva "responsabilitat" i diu que no descarta que cometrà més errors com a mal menor. Em fa por pensar que puguem arribar a considerar que hi ha només blanc i negre, bons i dolents. Em fa por que, quan semblava que es podia aconseguir sortir de la selva de la degradació moral, de l’egoisme, dels interessos particulars, el procés d’involució pugui ser imparable. Tinc por d’acceptar que els valors més importants del nostre segle continuïn sent els diners i el poder.
Por a la mort? Por a l’atzar de la mort? Aquí, ara, és més probable que em matí un conductor o conductora (no vull ser sexista) que ha begut massa i no domina el seu cotxe -o simplement corre més del compte per una carretera que ningú no s’ha preocupat de millorar en els darrers 20 anys-; és més probable que a la meva parella un dia se li acudeixi que li faig nosa; és poc probable, però podria ser, que algú pugui pensar que el miro massa fixament... Més probable que tot això és que demà o demà passat l’atzar d’una malaltia, coneguda o no, se m’emporti, com a ells o com a tu.
El terrorisme? Desconcert, dolor, ràbia, impotència. Por? No.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Però la por ja s'ha estès pels carrers de les nostres artèries i venes. En el meu cas, no és tant la por a la mort com la por de les raons que tu has enumerat. Por i basarda em fa que s'ha obert la veda de primer matar i després preguntar. I tenen la barra (no trobo la paraula més rotunda) de dir que s'han equivocat però que ho tornaran a fer. El crim legalitzat. La llei de la selva. Tot això fa por.
Perejoan
No sé si exactanment de la mateixa manera que tu, però després de la "justificació" dels fets, em va venir al cap allò de "el principio del fin" i no aconsegueixo treure-m'ho de sobre.
Aprofito aquesta nota per continuar relexionant amb vosaltres dos, Perejoan i Albert. Sense que s'entengui com una frivolitat ni amb cap ànim apocalíptic, penso que de moment només estem veient les "anècdotes" que indiquen el principi del fi. Tampoc no passa res, quan alguna cosa s'acaba un altra en torna a començar (fins ara).
Publica un comentari a l'entrada