Com que em sembla exagerat arribar a la categoria de manifest, parlaré simplement de reivindicacions, encara que si molt convé pujaré de to en algun post posterior. Les meves reivindicacions d’avui pertanyen a un àmbit concret, a una geografia limitada del dia a dia, d’allò que sembla poca cosa però que et resulta emprenyador per repetició, per acumulació.
1. Partidari com sóc del transport privat en les distàncies curtes, reivindico l’ús de l’espardenya (amplieu fins on vulgueu) enfront de la bicicleta per les voreres. Aviso des d’aquí que inicio una campanya personal i cruenta, si es dóna el cas, contra qualsevol ciclista amb qui torni a topar.
2. Reivindico els gats enfront dels gossos com a animals domèstics de vorera. Odio els amos que passegen els seus gossos subjectats amb aquell fil llarguíssim i s’aturen a xerrar amb un altre amo a ama ocupant tota l’amplada de la vorera i mantenint algunes de les converses més estúpides que he sentit mai i que no intento reproduir per pudor ( i no precisament de la merda que no recull algun desaprensiu o desaprensiva quan sembla que algú no el mira). Aviso que si algun altre gos intenta queixalar-me, el seu amo es quedarà sense orella. Gossos del món, us estimo, rebel·leu-vos d’una vegada contra l’opressió dels vostres amos. Et tracta bé la mas, Broc? I l’Estranya, com es porta amb tu? I tu, Janis, alguna queixa de l’Imma? Cap reivindicació per part vostra? Teniu espai suficient? Mengeu quan toca? Us proporcionen una vida sexual prou activa? Se us enduen de vacances?
3. Reivindico el metro, molt més ràpid, enfront dels taxis o el cotxe oficial en el cas dels polítics en general. Simplement per raons d’estalvi i rapidesa. Em refereixo en tots els casos a Barcelona. De les altres poblacions en podem parlar en un altre moment.
Continuarà si s’escau.
P. S. Canviant de tema, ratifico que mai no he tingut cap intenció que algú entrés al meu blog buscant a Google "ruiz zafon guapo". No era la meva intenció quan vaig escriure "de les realitats dels miralls". Ja sé que els miralls ofereixen visions molt diferents de la realitat. Jo, però, ara no em pronunciaré sobre el tema.
13 comentaris:
Espero que el meu gos no tingui queixa meva. Pobret, si li deixo fer el que vol! Això sí, no me l'emporto de vacances, perquè pobret no aguanta anar en cotxe. I la seva vida sexual és bastant (molt) minsa. D'espai en té de sobres, i de menjar també.
En la meva vida diària els motxillers no hi tenen tant a veure, tot i que me n'he trobat alguna vegada, però ho porto millor.
Tens raó quant "a aquesta cosa ... al peu". Era una mica de distracció experimental com la que he afegit a la dreta, que segur que deu passar desapercebuda. Sí, ho treure. Pensa, de totes maneres, que queda com a possible lloc de publicitat (gratuïta o no) per fer servir en cas de necessitat.
Doncs ja ho veus, Estranya, potser sí que encara et podria bordar alguna queixa. Ja heu provat d'anar en tren o de donar-li una biodramina? El que passa és que els gossos són d'una capacitat de sacrifici que fa pena. En la qüestió sexual no m'hi poso, és masa personal.
Jo sóc de gats (i els gasts es passegen sols, sobretot pels camps i boscos del costat de casa, tot i que, de tant en tant, n'hi ha algun que ja no torna mai més...). Normalment, no vaig en metro (bàsicament perquè al meu poble no n'hi ha), i també em miro malament els ciclistes que passen per on no haurien de passar. L'altre dia gairebé me'n menjo un en una cantonada.
(Doncs a mi no em fa pas nosa el trambaix d'aquí baix...)
Però estas d'acord que els ciclistes podem matar als vianants (i, naturalment, als gossos) que es posen sense vergonya ni avís previ als carrils de bici?
Em fa gràcia que tothom tingui greuges contra els ciclistes, i que tothom s'hi atreveixi..., i que ningú reclami carrils bici decents perquè deixin d'emprenyar per les voreres. Però encara me'n fa més que ningú es queixi dels cotxes aparcats en els guals, en els passos de vianants, davant de la porta de casa, damunt de la vorera, del soroll que fan, i que ningú anunciï campanyes agressives, si cal, contra els automobilistes.
No crec que sigui qüestió de muntar cap ciri pasqual ni campanyes contra ningú, tan sols, que l'autoritat competent en matèria de trànsit faci respectar la normativa, n'hi hauria prou-prou.
La cosa s'anima.
Els ciclistes poden circular per tots els carrils per on ho fan els cotxes, o hi ha alguna ordenaça que els en privi? També em queixo en algun post dels cotxes. Hauries de veure com queda la pintura dels del meu barri que estan mal aparcats després de passar jo.
Home, trevor, matar és lleig, però una mica de sang sempre fa de bon veure. Els gossos només fan el que els permeten els amos, un respecte pels gossos.
Recordo que la normativa diu que les bicicletes poden circular per les voreres si les mides són... no ho recordo. En les autoritats competens fa anys que hi confia molt poca gent en aquest país (veure enquestes).
Confirmo que no tinc res contra el metro, al contrari.
pere, i les famílies de ciclistes? al meu barri abunden aquestes famílies que es creuen protagonistes d'un anunci d'assegurances. sempre per la vorera, que son "novatus", tots en casc i es clar, aparta't no facis caure el petitó que va tot insegur mentre el seu papa fa de lider de la volta ciclista al barri i la mama li riu les gracies al fill gran, no fos que es posi gelós.
Pere, em tracta molt bé la mas. Ja veus que quan tinc queixes no trigo a escriure-les, jaja. Tinc de tot, tinc de tot. I em sembla que no tinc tantes cabòries com vosaltres. Bé, la vida sexual continua sense activar-se... però no perdo l'esperança.
broc
Pere: no, no hi ha cap ordenança que els en privi, només la por...
hannab: pensa que la familia que escarneixes és un o dos cotxes menys...
Sí que és entendridor veure famílies senceres en bicicleta, que potser després agafaran els seus cotxes respectius.
Ja en tinc constància, broc, dels bons tractes -aparents- de la mas. Pocs gossos poden dir que tenen part de l'espai d'un blog per expressar-se (T'has plantejat tenir un blog de la teva exclusiva propietat?). De totes maneres, si tens alguna reivindicació que no puguis solucionar amb la mas, recorda't que aquí tens la teva tribuna.
Sigui com sigui, e., trobo desmesurat, "improcedent", una part del trànsit que m'obliga a estar més atent del que seria raonable. El carrer de dalt de casa és Provença, amb carril bici d'una direcció; per què a qualsevol hora del dia trobo bicis circulant per la vorera del costat? I no saps com em molesten els vianants que circulen pel carril o els cotxes que amb l'excusa de la càrrega o la descàrrega barren el pas a les bicis. I esclar que podem parlar de motos o cotxes.
Doncs jo, que normalment vaig llegint pel carrer –sí, perquè cal aprofitar el temps–, trobo que les voreres de l'Eixample són perfectes, i l'únic que temo de debò són les deposicions canines...
Publica un comentari a l'entrada