viatge al passat

A mitja tarda, mentre passegem per la vora del riu els tres i el gos, ha començat a plovisquejar. A casa , en aquesta tarda gris i acollidora, m’esperava la documentació que la meva neboda m’havia deixat, amb l’excusa que com que jo aquests dies tenia molt de temps lliure li podia fer una mirada per tal de fer una petita història de la botiga que ara ella regenta ara.

No sé si la Isabel estarà satisfeta de la meva primera aproximació al paperam que m’he trobat i del qual us vull fer partícips a vosaltres. Més endavant m’hi posaré més seriosament.

Deixo de banda els primers documents notarials de caràcter general, plànols i altres materials, i em fixo només en els purament econòmics, contributius.

El primer document interessant en què s’esmenta la botiga correspon a la contribució industrial a l’Ajuntament de l’any 1868 : el nom del fundador de la botiga i el tipus d’indústria: " tienda de quincalla". Al costat, les quotes en escuts.

Ja més endavant, puc resseguir la història de la botiga a través de les pòlisses i els rebuts corresponents als pagaments que es van anar fent a la companyia d’assegurances "La Catalana" ("única de su clase domiciliada en Cataluña. Establecida en Barcelona, calle Dormitorio de Sant Francisco, núm 7. Contra incendios, el rayo, las explosiones de gas y de las máquinas de vapor").

No importen els esdeveniments polítics i culturals que s’esdevinguessin i la implicació que hi van tenir els diversos propietaris; des d’aquest any, amb sequera o amb pluges abundants, amb guerres o amb revolucions, amb canvis sobtats de règim, durant la renaixença , el modernisme, el noucentisme o la postguerra , tots van anar pagant puntualment les quotes que "La Catalana" anava establint.

En la primera pòlissa que puc consultar, la de l’any 1885, tres anys abans de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888., s’estableixen els valors assegurats de la següent manera: 5000 pessetes per la casa de tres plantes més golfes, 4000 pessetes pel contingut (mobles, roba, "provisions de boca", etc., 35.000 pessetes pel gènere de la botiga. "La Catalana" tenia en aquest moment un capital social de vint milions de "reales de vellón".

Cap fet extern fa trontollar la botiga , fins que l’any 1939, un document singular del 9 de maig m’indica que la monotonia comercial havia estat amenaçada. L’encapçalament del paper diu: "Fondo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo", i consta que el propietari va haver de despendre’s de 24.539 pessetes a favor del Banco Hispano Colonial -firma il·legible-, en el "III Año Triunfal". El que no ha pogut aconseguir "el rayo..." ho aconsegueix la barbàrie humana: fer perillar la continuïtat de la botiga. L’1 de juliol d’aquest mateix any, però, es continua pagant el rebut que envia "la Catalana": 123, 30 pessetes anuals.

I en la dura postguerra, després de les expoliacions d’uns i altres, sempre perdura la confiança en la companyia d’assegurances, l’única referència estable en aquest món canviant i insegur que han vist cinc propietaris d’una botiga que ha anat adaptant-se amb millor o pitjor fortuna a les vel·leïtats del temps.

I demà? Bé esperem que demà continuï existint una companyia d’assegurances que els permeti -ens permeti- anar a dormir relativament tranquils, com ho han anat fent durant més de 100 anys. Això sí, sempre que una invasió subtil o un canvi sobtat de gustos i tendències no acabi sobtadament amb la història comercial de cinc generacions.

Que senzilla se’ns presenta la vida segons l’òptica des d’on l’enfoquem i la superficialitat del nostre resum!