interrupció del viatge

Mare i filla han sortit perfectament preparades i guarnides per sobreviure en la gran aventura quotidiana de l’asfalt. Cascos blaus metal·litzats i aerodinàmics i roba que conjunta perfectament amb cascos i bicicleta. Les dues concentrades: una en la immediatesa del carril que pot presentar perills ignots quan se circula en contradirecció i l’altra, fermament subjecta, en l’esquena protectora de la mare. M’agrada la imatge. El ritme, regular i sense esforç aparent.

De sobte, un cos es creua en el seu camí armat de bolígraf i papers subjectats en un plafonet de fusta. La guerrera-enquestadora ha tallat els objectius de les nostres heroïnes. I després de l’intercanvi inevitable de justificacions per ambdues parts, s’inicia una bateria de preguntes que un, discret, no s’atreveix a escoltar.

Davant d’aquesta situació, un no sap quin partit prendre. Posar-se a favor de mare i filla ,que han vist limitades velocitat i perspectives o de l’enquestadora, obligada per circumstàncies del guió d’una companyia sense escrúpols, a crear un petit caos en el plàcid deambular dels altres ciclistes?

Un, discret per naturalesa, opta per continuar el seu camí, tot i que, relativament tafaner com és, es lamenta per no haver-se atrevit a acostar a l’escena amb qualsevol excusa, i prega des d’aquí que si mare, filla o enquestadora li poden donar una mica de llum, no se n’estiguin.