de l'Índia a Cambridge

Al final del programa "De Llibres", de TV3, que dirigeix V. Villatoro, es recomanen, sovint precipitadament per falta de temps, alguns llibres. Ahir, entre d’altres, li va tocar el torn a Passatge a l’Índia, de E. M. Forster (1879-1970), escriptor anglès de qui podeu llegir aquí la biografia i bibliografia -una mica sui generis, però força completa- . És possible que la majoria de vosaltres hagi llegit aquesta novel·la completament recomanable i, potser molts altres, hàgiu vist també la pel·lícula dirigida per D. Lean el 1984. En tot cas, la recomanació em va fer pensar en una obra d’aquest autor que està entre les meves favorites: Aspectos de la novela,
escric el títol en castellà perquè no sé si hi ha una traducció al català. La darrera edició que en conec la va publicar Debate l’any 2000.

Aspectos de la novela és un recull de conferències que va donar Forster la primavera de 1927 al Trinity College, de Cambridge. L’autor , com indica el títol, fa un repàs dels aspectes que ell considera més interessants a l’hora d’enfrontar-se amb la lectura i amb l’anàlisi d’una novel·la. Es pot dir que és un dels primers llibres seriosos de crítica literària del segle XX, base imprescndible d’estudis posteriors, i a la vegada, de forma tangencial si voleu, presenta un cànon literari, com sempre discutible, força interessant.

Podeu pensar que un llibre sobre la novel·la no és una lectura massa recomanable en època estival. Doncs crec que en aquest cas us equivoqueu. En primer lloc, perquè com que es tracta de conferències, Forster ha aplicat el que considera una premisa imprescindible d’una bona novel·la, que la història (story) mantingui en tot moment l’atenció del lector, que els assistents, en aquest cas, tinguessin ganes de saber què passaria -què diria- a continuació, fins al punt d’arribar al final encara interessats per les darreres novetats presentades. En segon lloc, perquè encara que com en tots els llibres d’aquests tipus hi ha classificacions, el més important són les exemplificacions, el repàs a la literatura anterior i contemporània, amb comentaris sovint força aguts, sempre entenedors i algun cop discutibles. Deixeu-me citar un fragment una mica llarg que us pot mostrar de què estic parlant:

"Existe una novelista que ha intentado lograr la abolición del tiempo, y su fracaso es aleccionador: Gertrude Stein. Yendo mucho más lejos que Emily Brontë, Sterne o Proust, Gertrude Stein destroza i pulveriza el reloj, esparciendo por el mundo los añicos como los miembros de Osiris; y no lo hace por maldad, sinó por una causa noble. La autora confiaba en liberar a la novela de la tiranía del tiempo y expresar en ella la vida por sus valores únicamente. Pero fracasa porque, en cuanto la novela se halla por completo liberada del tiempo, no expresa nada en absoluto, y en sus últimas obras podemos ver la pendiente por la que se desliza. La novelista pretende abolir todo ese aspecto de la historia -la secuencia cronológica-, y mis simpatias se apartan de ella. Ahora está al borde del precipicio. No hay nada de ridículo en un experimento como el suyo. Es mucho más importante jugar de esta manera que volver a escribir las novelas de Waverley (referència a la primera novel·la de Walter Scott, de 1814). Sin embargo, el experimento está abocado al fracaso. La secuencia temporal no puede destruirse sin arrastrar en su caída todo lo que debería haber ocupado su lugar; la novela que expresase únicamente los valores se convierte en algo ininteligible y que, por tanto, carece de valor.
Por eso debo pedirles que repitan conmigo, en tono de voz preciso y exacto, la palabras con que iniciamos esta conferencia. No la pronuncien de una manera vaga y campechana, como nustro conductor de autobús: no tienen derecho; no las digan con brusquedad y agresivamente, como el golfista; saben que no deben hacerlo. Si las pronuncian con cierta tristeza habrán encontrado el tono. «Sí..., sí, señor ...; la novela cuenta una historia»."

Ja ho veieu, fins i tot es parla de conductors d’autobús, golfistes i personatges amb una certa tristor. Talment com si fos una novel·la.