d'argiles diverses

El post d’abans d’ahir de Jordi, de "Carpe diem...", em va transportar als 10 o 11 anys, quan començava el meu allunyament de la família, que em van confinar en un centre de règim semitancat fins als 17. Escriu en Jordi sobre en Joan Panisello, un artista ceramista que feia de mestre en el centre on jo estava en aquella època i que ara exposa les seves obres a la Sala "Luis Seoane" de la Galeria Sargadelos, al carrer Provença 274, a tocar de la Rambla de Catalunya. Ahir vaig anar a veure l’exposició. M’ha agradat la força de la natura -còpia i representació (recreació)- en les obres sobre els arbres, i, en un altre estil, la seva obra més "civilitzada". Us copio el fragment de text de J. M. Cadena sobre l’interessant procés de creació que hi ha al fullet de l’exposició (allà en podeu veure imatges): "... ara, Joan Panisello, treballa l’argila de manera que la natura s’hi incorpore. El seu mètode de treball parteix de planxes argiloses que es col·loca sobre el pit i oprimeix contra les rugositats dels arbres monumentals de les seus Terres de l’Ebre. Així queden impreses les escorces amb les seves diferents característiques." Vaja, una ceràmica per tocar. Llàstima que no hi hagi més obra exposada.

Coneixeu Sargadelos, aquí a Barcelona? Té dues botigues. Una es va obrir l'any 1972 i va ser la primera que es va inaugurar a Espanya. Hi ha una magnífica llibreria d’obres gallegues i portugueses i, al darrere, la sala d’exposicions. La segona botiga, inaugurada deu fer uns cinc anys, que es troba just al costat i té més superfície i una façana més ampla, està dedicada a l’exposició i venta de la famosa ceràmica de Sargadelos a la planta baixa i té la sala d’exposicions a dalt. La ceràmica que s’hi pot veure em produeix una sensació estranya. Aquesta barreja de primitivisme i barroquisme, de simplicitat i elaboració, quasi sempre amb els colors tan característics, inconfusibles.

Com que no és especialment barata, m’he comprat només una figura petita, perfectament simètrica i deliciosa: una campaneta de boda. Si algú la necessita, estaré encantat de regalar-li.
I ara que sembla que Galícia està més pròxima -que no els gallecs, que sempre ho han estat, malgrat els tòpics-, potser us pot interessar assistir el "xoves 7 de xullo" a la taula rodona "Novas perspectivas para Galiza". A dos quarts de 8. Queda dit.