divagacions incompletes

Als blogs, molt més que a la premsa, les notícies son fugaces. Les experiències, les dèries, els fets públics i privats s’exposen, es comenten, s’insinuen, i desapareixen de seguida, engolits, oblidats, pel post següent. No pot ser d’una altra manera; el blog és com un diari o un setmanari en què només cap un article -o dos, o tres- en cada edició. Cal fixar-se bé en la tria. No s’ha de ser excessivament extens perquè la lectura en la pantalla cansa. El blog és la pura immediatesa. Parlo en general i no dic que sigui sempre així o que sigui premeditadament així. Tampoc no dic que no hi hagi blogs que segueixin una temàtica o tinguin un to determinat i siguin, en aquests aspectes, reiteratius, la qual cosa no és en si mateixa un defecte o una qualitat.

L’esdeveniment, l’experiència, la crítica, però, ocupa l’espai d’un dia i l’endemà el post parla d’una altra cosa, per bé que es pugui relacionar més o menys amb l’anterior. No sé si m’explico prou. Cada post d’un dia determinat no és més que un article d’un gran diari que té totes -o gairebé- les secciones imaginables. Catapings, per exemple, podria ser un extens -i eclèctic- diari on periodistes de totes les tendències envien els seus articles: notícies, cròniques, reportatges, col·laboracions, acudits, editorials, crítiques... I el lector va fent la tria segons els seus gustos, segons els titulars o seguint altres consideracions. Com en qualsevol publicació periòdica, arriba un moment que el lector prescindeix de determinats articulistes perquè l’experiència li diu que l’enfocament que fa o els temes que tracta són de poc interès per ell. En canvi, aquest mateix lector espera amb impaciència els escrits de determinats periodistes perquè s’adiuen força amb els seus interessos, amb la seva visió de la realitat, perquè literàriamernt li proporcionen un material notable, engrescador, perquè...

Nois i noies, acabo abruptament perquè el post se m’ha escapat i ha agafat vida pròpia. El que havia de ser una petita introducció de dues o tres ratlles per emmarcar el tema que volia tractar s’ha anat allargant i allargant i s’ha convertit en un principi d’anàlisi parcial i general sobre els blogs. Us passo aquest material, però. Potser més endavant reprendre el fil i concretaré una mica més. Que quedi aquí el que hi ha, ni que sigui com a mostra d’un intent no aconseguit d’elaboració d’un post. Espero que vosaltres no em presenteu una cosa semblant algun dia. No us ho perdonaria. O sí.