Entre la vinya i el fenollar
Amor me pres...
Cant de Ramon
Com Ramon, que anava cercant un altre amor i el va trobar, jo trobo cada estiu el fonoll. No el marí, que potser també apareixerà, sinó aquesta herba esvelta i perfumada que m’espera a la vora dels camins, prop de casa –la casa dels estius-. N’agafo una branqueta -qui sap si aviat ens ho prohibiran en nom d'un obscur equilibri ecològic?-, l’oloro i la deso a la butxaca. Després, a la nit, quan tothom dorm i a mi em costa, la poso prop per recordar un buf de la infantesa d’on vinc i que encara no oblido, per bé que la ciutat m’hagi guanyat. Demà, per poc que pugui, refaré el costum.
Us podria parlar de les propietats del fonoll o de com us pot servir per donar el flaire que cal a una caldereta de llagosta, però ara no és el moment. Google, en el primer cas, o la Tina (si pensa que val la pena i la vostra butxaca ho pot suportar), en el segon, us faran aquests serveis. Ara no toca.
LA GENT DE BÉ DEIXA "X," ANTES TWITTER
Fa 12 minuts
7 comentaris:
Saps uns indrets plens de fonoll? I tant, que ho saps!
Si vas caminant per l’antiga carretera (ara no hi passa bo i ningú) trobaràs els vorals plens... Mas de Xerels, lo Casalot, Mas de Ponç, Mas del Plater, fent marrada per arribar igualment al teu poble. Per la costa també és possible que en trobis: lo Codolar, Platja de l’Olla, Cala Forn, Cala Mosques... aquests noms no diran res a ningú. En canvi, si diem Calafat, Sant Jordi d’Alfama, les Tres Cales, ens entendrà tothom.
Ramon
demà ja marxes?
a mi m'agrada agafar romaní quan vaig pel bosc.
Des de petita, ma mare sempre deia una dita quan en collia (era en castellà i a més, com que no crec en dites, i aquesta és una mica "cursi"... doncs no l'escric aquí... però sempre la recordo)
aii, Ramon (no en llull)...
et saps tots els camins i dresseres...
i racons de la muntanya
colliu fonoll, colliu
que jo colliré romaní
bon viatge, pere
mar
I tant que sé l'antiga carretera, els camins, els corriols i alguns masos, però segurament menys que tu, que em sembla que tenies les cames més lleugeres. Vols dir que algun dia no hi podríem tornar? El fonoll de la foto, però, és del nord, menys abundant però també present.
Aquest detallisme geogràfic del comentari t'ha compromès. Ho sento, noi! El proper post, no el que penjaré ara sinó el següent hauria de tenir una foto. No hi serà fins que tu l'hi posis.
Estic segur que a en Ramon i a mi no ens importària collir romaní (romer) amb tu -i farigola (timó), i sajolida per a les olives trencades-. Si tu no poses la dita, ja la posarem nosaltres. I després, un bon dinar de peix, que estarem cansats.
Marxo demà o demà passat, segons com es comptin els dies.
romer i timó...també m'agradaria collir-los amb vosaltres
(com se us acudeixi preparar una excursió i no avisar-me....)
i sajolida per a les olives (el meu pare fa les millors olives que hagueu provat mai)
vinga, jo poso la dita i vosaltres poseu la data
i pel que fa al menjar... jo sé que en Ramon prepara un pa per esmorzar que és boníssim..., jo porto les olives i el vi...
i tu, pere, què portes?
mar
marxes demà
Dona, si ho volem fer com cal, em tocarà portar una mica de proteïnes. Si ens endinsem per la muntanya, una mica de carn -ja concretarem-, si voregem la costa... baixem al restaurant.
De moment, però, em sembla que tenim temps per fer els preparatius.
Les cançons les poseu en Ramon i tu, perquè la pluja és mala companyia en aquestes circumstàncies.
doncs les cançons que les posi en Ramon perquè jo també faig ploure...
i sinó perquè és l'últim en piulà ...
dorm, dorm, Ramon, que demà ja t'ho trobaràs
proteines... carn...
també podria ser un bon tros de formatge, oi
mar
pere, ja veig a venir que no tindrem ni guia ni cançons i que el pa l'haurem de comprar
doncs Ramon, ja cal que ens escriguis bé tot l'itinerari (que jo sóc de les que es perd)
mar
Publica un comentari a l'entrada