instantània amb imatge definitiva

Un dels comentaris del penúltim post em fa precipitar una instantània que potser no hagués aparegut i quedarà coixa fins que en Ramon l’arrodoneixi amb una foto. O és que em faràs anar a mi a buscar la imatge?

Viatgem, avui sí, amb en Carles Barral.

Sortint de l’Ametlla, a llevant del proper cap de Term, hi havia hagut fins als anys quaranta una almadrava, la més important de Catalunya i probablement de la costa de llevant des de l’illa de Tabarca fins al sud a’Alacant. Bé, de fet no sé si ni havia hagut d’altres, d’almadraves fixes, a la costa catalana. Jo ja no l’he vista parada, l’almadrava del cap de Term, però en algun viatge de fa anys havia desembarcat a la platja aleshores solitària de la Madrava, sense l’article aràbic, que és com s’anomenava l’indret, una platja de sorra fina i sedosa amb rocams al voltant.
[...]

He vist almadraves a Sicília com la que hi havia hagut aquí. O potser les sicilianes són més petites. L’almadrava consistia en una paret de xarxa anomenada “rabera” que aconduïa les tonyines que costejaven forçosament el cap. Les reberes eren de xarxa de filat gruixut i es mantenien verticals en tota classe de temps per mitjà de grossses àncores, anclots, que s’havien de vigilar i pariar a diari. La rabera de fora del cap de Term feia mil dos-cents metres. Quan n’era l’ocasió, les tonyines es treien del cóp, fent pujar la xarxa que el tancava per sota, la qual les acumulava en poca aigua, d’on eren tretes amb ganxos de mà aprofitant el seu propi impuls. El copejar de les madraves és molt truculent i espectacular, una espectacle tenyit de sang i violència.

El Moreno sí que havia conegut l’almadrava i me’n parla mentre passem davant de la cala del Vidre, al peu del rocam del cap. A la cala solitària, s’hi veu un pescador de canya amb la dona asseguda al darrera i, al damunt mateix, les parets blanques de cases quasi penjades sobre el penya-segat. Passem massa a prop de terra per saber si les runes del castell es destaques com quan el cap era feréstec i despoblat. El Moreno creu que encara és així i no sembla gens convençut quan li conto que no fa gaire temps vaig visitar un amic en una de les cases de la urbanització i que allò que era salvatges és ara una xarxa de camins i carreteres asfaltades que es creuen entre les oliveres i els pins, una urbanització, li dic, no pas gaire desgraciada i que ha respectat el paisatge. El Moreno fa cara d’incredulitat o d’indiferència, la cara característica d’aquell que no vol saber allò que no l’interessa. Em diu que així que passem el cap veurem a la llunyania la casa dels Lladres. Te’n recordes? Però jo li recordo, en canvi, que el que immediatament es veurà és la immensa fàbrica de la central nuclear de Vandellòs, tancant per llevant la platja de la Madrava; la central que ocupa, amb les seves canonades, xemeneies i immensos acumuladors, el que les cartes assenyalen com a cala Ronyosa, barranc de la Batalla i cala Justell. Li recordo que quan construïen la central, la vèiem des del cap de Salou tan destacada, que semblava al mig de la mar. Em replica despectivament que no és ni serà mai una bona senya.

Demà me'n vaig cap al sud i em sembla que m'acompanyarà la germana pluja. Ens veurem la setmana vinent.














ACTUALITZACIÓ

En Ramon m'ha fet treballar abans d'agafar les maletes. Imatge i descripció, amb el teu permís: "tirada el 24-12-1995 des de la Tossa de l'Alzina, el punt culminant (pal geodèsic). Ja surt la CN Vandellòs II, més o menys pel centre hi ha Calafat. La Cala (l'Ametlla) quedaria a la dreta, fora del pla, i l'Almadrava darrere el punt que senyala el pal de ferro.
Des de les Moles del Taix la vista és impressionant. Es veu tot el Delta i tota la Plana de Sant Jordi, que em sembla que també li deien el Desert d'Alfama."

Qui s'hi anima?