14.7.05

massa tard

De vegades, quan ja saps que ha passat el temps en què encara tot era possible, quan no et queda més remei que passar de llarg, quan ja observes com avança la podridura que acabarà amb el que encara queda i mai no va arribar a ser, se't presenta encara un reclam, una bellesa subtil, que mai no havies observat abans, enmig de la ruïna , una delicadesa que està a punt de captivar-te, un darrer cant de sirena.

Quina desolació, llavors!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Per què, desolació? No ho entenc... No pot ser una premonició d'alguna cosa bona, aquest reclam en forma de bellesa subtil?

quim roig ha dit...

Hi ha un poema de Bernardo Atxaga que es diu Desolatio que us tradueixo apressadament:

Diu el meu diccionari
que la paraula “desolatio”
ve del llatí; genitiu, “desolationis”.
I que fou el 1611
que algú la va escriure
per primera vegada,
després d’haver afilat la ploma
d’una oca blanca.
Diu també que
solitud, ruïna i destrucció
són els seus significats principals.
Però el diccionari no diu res
del cor de la gent
que camina pel carrer;
no diu res de nosaltres,
no diu res dels patis
de les presons i de les cases.

Ramon Aladern ha dit...

Massa tard, dius? Ca!

Sento la nit que s'apropa
i continuo perfeccionant el meu treball,
cada cop més subtil.

Anònim ha dit...

En el meu cas, Isnel, donats els precedents, és el que és, no hi ha futur, hi ha aparença, engany.

Magnífic poema. I té raó. La desolació sempre és una perspectiva personal o col·lectiva davant d'altres perspectives.

En el cas del post, la nit no s'apropa, ja existeix, però crea miratges. Esclar que els miratges poden substituir la realitat. I entenc que la proximitat de la nit, sabuda però no present, propiciï el despullament, la sabiduria, la perfecció...

Anònim ha dit...

gaudeix del darrer cant de sirena quan se't presenti, prescindint de si és massa tard...
(si t'ho planteges, ja fas tard)

petons de bon matí
"bondia"
mar

Anònim ha dit...

És un card carxofer?

Anònim ha dit...

Vols dir, mar? Potser que busqui un altre cant, perquè al darrere d'aquestes sirenes no hi ha res.
petons de mitja tarda
"bonanit"

No, no és un card carxofer, és una carxofa que ningú no es va menjar, com tantes altres.

Anònim ha dit...

o he llegit més en diagonal del compte o un cant de sirena no és el mateix per a mi que per a tu
bona nit "bonanit"
:)

mar

Anònim ha dit...

Doncs no sé què dir-te.
Bona matinada "bondia"