Rambla avall com alguns altres dissabtes. A dos quarts de vuit encara queden parades obertes a la Boqueria. Baixo una mica més amb la intenció de comprar alguna cosa a l’Escribà (a l’antiga farmàcia Figueres). A l’altra banda, m’atreu, com sempre, el campanar de l’església del Pi. En arribar a la plaça encara trobo les parades de menjar que s’hi instal·len cada cap de setmana; el pintors ja han plegat. M’estranya no veure l’anunci del “Concierto de Aranjuez” que des de fa moltíssim temps és l’espectacle estrella de la parròquia.
No he entrat mai a escoltar el mestre Manuel González, que fins i tot té una pàgina pròpia a Internet per fer-se publicitat. No conec el grau de virtuosisme del guitarrista, però he de suposar, tenint en compte el temps que fa que actua a l’església i que el patrocina el mateix Corte Inglés, que és una figura important que els mitjans –o jo- encara no han descobert. Em crida l’atenció que els qui reparteixen publicitat de l’actuació solen ser estrangers. Tot plegat, no sé quin misteri s’amaga darrere aquest èxit aparentment aclaparador.
Bé, com us deia, ahir el mestre descansava i en el seu lloc es representava per desè any consecutiu un retaule religiós, un drama sacre: El Doctor Pa i Aigua (potser segons l’obra de Tomàs Vergés?). La nau central de l’església s’anava omplint i a l’escenari temporal ja apareixien els primers actors amb casulles i altre vestuari religiós a punt per començar. M’hi hagués quedat, si no hagués sigut que ja tenia altres plans, perquè sempre m’han agradat conèixer les manifestacions de la cultura popular, encara que sigui en forma de recuperacions recents i allunyades dels orígens. Sembla que el retaule explica la vida i miracles de Sant Josep Oriol, personatge força venerat al nostre país (quatre dels meus cunyats són Joseps, encara que no Oriols, i des d’aquí els envio els meus millors desitjos en la seva diada) i especialment al barri del Pi, que aquests dies, tot i que no es noti gaire, celebra les seves festes anuals. En fi, que marxo amb ganes de tornar l’any que ve, a veure què. Mentrestant, bona diada als Joseps i Josepes que passen per aquí, si és que n’hi ha algun, i que el foc de les falles renovi l’ambient, encara que, com sempre, em sembla que produiran més fum que altra cosa.
19.3.06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Que bonica aquesta foto amb el campanar il•luminat !!!
aiiii, jo anava a dir el mateix que la jaka
bé, doncs diré que és una foto preciosa... i que de joseps, jo a casa en tinc un...
Jo també estic intrigada amb això del Concierto de Aranjuez, ´t'he de dir que el senyor de vegades també l'he vist anunciat a l'església de Sant Jaume, la del carrer Ferran, potser fa 'bolos' per recintes religiosos, no ho sé, hi haurem d'anar un dia... Llàstima que no es pot anar a tot, perquè ja fa anys que m'agradaria veure això de Sant Josep Oriol, per cert, que no deu ser sant des de fa molts anys, a la Gente Bien del meu estimat Rusiñol parlen del 'beato Oriol'. Ho esbrinaré. Les tradicions no cal que siguin antigues, un dia o altre neixen i un altre moren, la durada depèn de moltes circumstàncies, n'hi ha que fan fortuna i altres que pateixen intermitències i també n'hi ha que desapareixen. Un gran sant, l'Oriol, va fer molts miracles, crec, he, he, he. Evidentment, Sant Pere és molt més important i té les claus de tot.
Si el que busques són tradicions antigues has de veure "El Misteri de La Selva" (ja saps on es representa) que diuen ells que "és la posada en escena del drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica que ha arribar sencer fins a nosaltres."
http://www.fut.es/~misteri/presentacio.htm
Sí que trobo que no em va quedar malament la foto, modèstia a part. Gràcies jaka i mar.
I que el tinguis per molt temps, mar, però que tampoc no s'eternitzi, que ja saps com són en l'actualitat aquests nois ;-) Felicitats de part meva.
El primer que sàpiga alguna cosa interessant sobre el guitarrista ja ho farà públic, doncs. Has visitat la seva pàgina? És ben curiosa.
Tampoc no sé des de quan, la santedat de Josep Oriol. però sí que alguns catalans li tenen força devoció. La representació d'aquesta obra només la fan un dia, així que caldrà estar molt atents.
...I sobre sant Pere van edificar una església que...
doncs serà cosa d'anar-hi, perejoan. A veure si amb tanta representació sacra em reconverteixo :-)
Soc l'unic Josep o que?Be, merces.
Em pregunto com ho deveu fer als sopars familiars a casa reunits pronunciant aquest bell nom: Josep passa'm la sal...
També tinc el pamflet del famós guitarrista, me l'han donat pel carrer com tres o quatre vegades.
Això em recorda el que passa als estius a Venècia, on només d'arribar et trobes uns cartells que posen "Vivaldi: Le quattro stagioni" i clar, qui renuncia a sentir-les en el seu àmbit natural?
Per cert, molt recomanable el petit museu d'instruments barrocs que hi ha perdut per un d'aquells carrerons.
Doncs, ja ho veus, joseparnau... i tu no ets un josep del tot pur, que comparteixes nom amb l'arnau . Felicitats i una copeta de cava.
A la família no tenim problemes, els joseps s'anomenen pels cognoms o noms de les cases respectives, fins i tot per alguna de les esposes.
Doncs encara haurem d'anar a fer de turistes a l'església del Pi. Potser deu estar bé. No el conec el museu que esmentes, però segur que el trobaré.
Publica un comentari a l'entrada