els mosquits albins

Desenganyeu-vos, en aquesta vida no hi ha res de bades. Sovint l’origen dels fets és misteriós, és possible que d’algun esdeveniment mai no s’arribi a esbrinar-ne la causa, però no dubteu que existeix. Que s’hagi produït un terratrèmol d’intensitat 3,1 en l’escala de Richter amb epicentre a Torroella de Montgrí, pot semblar una manifestació de la irracionalitat de la natura, però tothom sap que la natura es manifesta amb una lògica a prova de terratrèmols. Alguns, els incondicionals de l’artista, pensareu que el sisme és la manera com la terra ha saludat, amb un cert retard, el comiat del cantant de Verges. Jo crec que us equivoqueu i exagereu la importància de Llach. En la meva opinió es tracta de l’enèsim avís d’un territori pacient cansat de ser trepitjat per uns polítics que dediquen molt de temps a assumptes aliens al bon govern del país, de polítics que dediquen més esforços a aconseguir el poder o a mantenir-lo que a procurar el benestar dels habitants del territori, de polítics –els qui parlen i els qui callen- que confonen, per mala fe o per ignorància, tant se val, les seves necessitats amb les necessitats dels seus votants, de polítics que ens fan denunciar-los quan la nostra voluntat seria no preocupar-nos d’ells més que cada quatre anys, de polítics que ens fan envermellir perquè, en la nostra innocència, alguna vegada vam pensar que, tot i representant les nostres diferències, treballarien perquè la nostra vida, la de tots, fos de convivència més fàcil, més digna, més feliç –que complex això de la felicitat i que poques línies li dedica el diccionari-.

El que us deia: la terra és sàvia i comença a cansar-se. I si avui ha estat un terratrèmol d’anar per casa, de país petit, un tem que aviat l’epicentre no sigui perifèric, sinó que es produeixi al bell mig de Catalunya i que s’estengui com una teranyina i que no s’hi pugui fer res. Un tem que, en la seva supèrbia i autocomplaença, els polítics –i els mitjans- acabin provocant la ira de les forces ancestrals de la terra que ens ha donat la vida i que finalment aquesta espècie sobrevinguda i orgullosa que es pensa que la domina acabi confonent-se amb la mateixa terra: aquí i a la resta dels territoris. I al final l’espècie dominant serà el mosquit albí. Fet i fet, tots ho sabeu, genèticament parlant no hi hauria gaire diferència: estic segur que amb el temps els mosquits albins també acabarien dominant la tècnica de posar en marxa un Ipod.

Que no us he citat noms, exemples, concrecions i solucions? Marededéusenyor, que sou ximples?

P. S. De vegades les tecles -no us passa a vosaltres?- s'independentitzen dels dits que les volen dominar. Jo avui només volia recordar que al professor Alan Yates li han concedit el Ramon LLul. Ja era hora. Amb Una generació sense novel·la? (1975) ja n'hi havia prou.