27.3.07

mots

67 euros, i a partir del 29 de març ja podrem tenir el nou diccionari normatiu que l’IEC publica coincidint amb el seu centenari (a Internet encara no l'han actualitzat, és clar). Ens serà possible comprovar que algunes paraules que fèiem servir ja són correctes; en total 2422 –jo hagués preferit un 2442, per allò del cap-i-cua, i no crec que haguessin tingut problema a trobar-ne 20 més-. Sembla que a partir d’ara, després de fer un pica-pica (us pensàveu que perquè ho deia la vostra àvia era una paraula “correcta”), ja podrem anar al bingo amb el cap ben alt i amb un pírcing encara que no siguem cap bala perduda. També podrem dir orgullosos, sabent que no ens ho podran discutir, que som internautes i visitem webs i entrem en algun xat –jo fins ara em mostrava poc inclinat a xatejar- No sé si podrem dir que tenim un bloc on escrivim posts, encara que aquests dos mots ja els recull el termcat, i també blocosfera, però no catosfera, ai! A mi també m’agradava força, però no ha pogut ser, la paraula dip per designar els blocs, per allò de les Històries naturals de Perucho, però entenia que se semblava massa a rip (reminiscències espriuanes, també), encara que ben mirat i tenint en compte les morts sobtades en el nostre mitjà i el vampirisme, les connotacions no deixaven de ser ben clares.


El que m’agradaria és que, a més del diccionari, en aquesta edició s’inclogués un quadernet amb només les paraules noves i amb les modificacions de les ja existents en l’antiga edició (6000?), així no ens el caldria tornar a llegir el nou volum de la a a la zeta per descobrir-les, que un ja és gran i té prou feina. Tornant a les novetats, sembla que apareixen mots de fora del territori català, entre els quals destaco una paraula andorrana que, com moltes altres, desconeixia: pitavola, aquí papallona, en altres llocs paloma i aneu a saber quants noms més. El que dubto que s’hagi modificat és la qüestió dels accents, que a alguns parlants occidentals ens porta bojos. Per qué he d’escriure accents oberts a sobre de es que pronuncio tancades, com la que encapçala aquesta oració? Ja en parlarem més endavant i potser fins i tot obrirem un debat nacional.

En fi, que prevec que, coneixen el país i els seus habitants, per Setmana Santa el Diccionari ja sortirà en les llistes dels llibres més venuts.


P. S. A la tertúlia ens volen fer participar en la felicitat. Mot complex, de múltiples interpretacions.

12 comentaris:

el llibreter ha dit...

Si haguessin fet cas d'en Pompeu! Una ortografia a la italiana, amb el mínim nombre possible d'accents. Casualment, com alguns secessionistes valencians... més fabristes que Fabra.

Montse ha dit...

Nogensmenys!

Júlia ha dit...

Ja m'he pronunciat en contra dels accents, faig extensiu el meu rebuig, també a la 'ela' geminada amb punt volat.

Per cert, no sé si jugueu a l'scrabble, però és urgent un nou diccionari en català, actualitzat de paraules correctes, amb tants canvis... això que dius de la separata, estaria molt bé. Un dia podríem fer una partideta blogaire.

Albert ha dit...

M'apunto al debat nacional sobre les es obretes i tancades. A casa, només ens entenem a base de posar-hi molt bona voluntat... (parlo de les es, quedi clar).

Xurri ha dit...

Bé, aquest recoi de blogger ara no em vol (aparentment) el comentari i segur que després sortirà trenta vegades, una per cada clic nerviós.

Doncs que surti. O no. Apa.

miquel ha dit...

Potser síi que tens raó, llibreter. Jo em veig massa sovint com un personatge en busca d'accents.

Això és dir les coses clares, Arare!

Mort a la ela geminada, Júlia!
Ara fa temps que no jugo a l'scrabble, però la veritat és que no sóc molt bo, potser quan acabi de llegir-me el nou diccionari...
Fem, doncs, una plataforma per demanar una separata. Per cert, encara no tinc clar si puc escriure barco.

Jo a casa, a part del dicionari fonètic, consulto la Joana, però la seva oïda no és precisament una meravella. Visca l'accent vertical!

Doncs em temo que no ha sortit, Xurri. Em deixes amb la mel (e oberta) a la boca. Va, sigues "reincident"!

Anònim ha dit...

Parlant d'accents, ja em vaig adonar que de Barcelona no eres...potser ens ho diràs o ja ho vas dir en algun post que no he llegit?

Montse ha dit...

Hauríem d'acceptar barco comn animal de companyia, que diuen... a casa és la segona bèstia més apreciada pel capità (o potser la primera, però no ho confessa, hehehe)

Xurri ha dit...

ains, ara no em recordo qué volia dir... ups. Em sap greu. I ja m'ha passat l'enrabiada amb el blogger. Ja veus, les passions humanes, qué poc fiables que son.

miquel ha dit...

Però violant, si ho sap tothom. Ai, que fa poc que em llegeixes. Va, ves navegant per l'Ebre i t'atures abans d'arribar a la mar, i et desvies una mica al nord-est. Mira que encara acabaré posant el currículum ;-)

Jo pensava que era la tercera, Arare, ... o potser la primera. De totes maneres, no m'estranya que els humils barcos tinguin dificultats per fer via; en aquest món de pirates, els vaixells tenne molt futur. (lliga'l al pal major i fes-lo confessar).

Ostres, xurri, em sap greu no haver pogut llegir el fruit de la teva passió. No m'ho facies més: una altra vegada t'ho apuntes.

Anònim ha dit...

M'hauré de posar al dia doncs, però ja saps que no em sobra el temps. De fet no estaria malament que també posessis el teu currículum ;-))))

miquel ha dit...

Quina vergonya, violant, el meu currículum és insignificant, ningú no em tornaria a escriure un comentari ;-)
El temps no existeix, només existeixen els i les comptadors/comptadores de temps. d'acord, tots hem caigut en el parany del temps que no existeix alguna vegada.