21.3.07

l'atmosfera és plana

Gairebé cada dia apareixen notícies relacionades amb l’ensenyament que abasten des de qüestions generals, de pressupostos, per exemple, a concrecions, com si cal introduir o no alguna matèria nova, i entremig tot el que us sembli. Encara que jo no tinc costum de parlar aquí del tema, sembla que se m’ha encomanat el debat i també vull afegir-hi la meva modesta contribució. Aviso per endavant que possiblement us decebrà el que diré, entre altres coses perquè és insignificant i marginal i, a més, no opinaré sinó que mostraré a partir d’un exemple, un exemple amb poc predicament, que pot tenir les hores comptades.

Els mots aguts s’accentuen quan acaben en les terminacions:
-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in
(no s’accentuen les paraules agudes acabades en diftong decreixent (-ai,-ei, -au, -eu...))

Els mots plans s’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.
(cal recordar que s’accentuen les paraules acabades en diftong decreixent o triftong: marxàveu, dèieu...)


Els mots esdrúixols s’accentuen sempre.
(compte amb les interferències en castellà, per exemple història porta accent en català perquè és esdrúixola, mentre que en castellà és una paraula plana, qüestió de diftongació)


Bé, ara que us he refrescat la memòria -em deixo els accents diacrítics, és veritat, i alguns detalls menors-, convindreu amb mi que sembla senzill aprendre aquesta normativa ortogràfica. Quan es tenen 12 anys ja s’està en condicions d’aplicar-la, no us sembla? I parlo de l’accentuació però podria haver triat qualsevol altre tema de complicació nul·la.

Bé, doncs agafem un llibre de text de llengua catalana, de l’editorial Teide, per citar-ne un de solvència provada:

1r curs d’ESO, pàgina 106: L’accentuació.
2n curs d’ESO. No tinc l’exemplar a mà.
3r curs d’ESO, pàgina 144: L’accentuació.
4t curs d’ESO, pàgina 164: L’accentuació.

I així arribem amb alumnes de 16 anys –potser 17; deixem-los repetir un curs o dos perquè potser algun estava malalt el dia que tocava l’accentuació i li hem de donar una altra oportunitat- que, si el professor ha seguit el llibre de text, cosa força normal, han sentit parlar, han estudiat les normes d’accentuació i han fet els exercicis corresponents. No sé quantes vegades han repassat el tema a primària, però al conclusió és que els alumnes de 16 anys per força han de ser uns grans experts en accentuació. I en molts altres temes de llengua, evidentment, que ara no enumeraré.

Apliquen la normativa sobre accentuació aquests especialistes de 16 anys? Deixeu-me que us deixi amb aquest misteri per resoldre. Qui l’encerti –no cal especificar percentatges d’alumnes- té pagada una cervesa amb o sense alcohol. Una altra pregunta: per què els alumnes de 16 anys apliquen, o no, aquesta normativa? Aquest és un misteri que us serà més difícil de resoldre. Als qui encertin la solució em comprometo a pagar-los la hipoteca d’un mes o donar-los directament l’import equivalent.

Què vull dir amb tot això? Ja he dit que no opinaria, però qui sigui capaç de respondre les dues preguntes del paràgraf anterior segur que s’acostarà molt al que volia dir, tot i que aviso que crec que no hi ha una sola resposta vàlida i que el tema enllaça amb molts dels altres temes que actualment es plantegen sobre l’ensenyament i l’educació, dos termes que un no sap fins quin punt signifiquen el mateix, cosa que tampoc sap la Generalitat si hem de fer cas a la frivolitat que es manifesta en com van canviant el nom del Departament o Conselleria segons les previsions de la collita de l’oliva o alguna cosa semblant que se m’escapa.

9 comentaris:

violette ha dit...

I llavors venim els de francès i volem que aprenguin que "atmosphère" és aguda per molt que tingui accent obert a la penúltima síl·laba (i que a més no es diu "obert" sinó "greu").

Júlia ha dit...

Sempre he pensat que era una bestiesa anar insistint des dels vuit anys en el tema -en castellà i català- de la síl·laba tònica, els diftongs i els accents, però malgrat l'escola nova unificada, rosa sensat i el constructivisme, sempre torna a sortir, com el Guadiana, als textos. Jo suprimiria els accents, com han fet els anglesos, s'aprèn a escriure per molts motius, no per memorització de les normes, amb alguna excepció pintoresca. A més, en català, la i i la u, però sobretot la i davant de les altres vocals, en teoria, no és diftong, però ningú o gairebé ningú no ho pronuncia com cal sinó 'a l'espanyola' així que la cosa no té massa sentit. Fins i tot els actors i escriptors llegeixen sovint els poemes malament, perquè no marquen l'hiat, i, aleshores, es perd el ritme. NO vull posar exemples, però fa poc vaig sentir a un poeta llegir malament els seus propis versos, en els casos amb aquests hiats que menciono. En fi, embolica que fa fort. Un altre tema que em sorprèn per la seva pervivència és la dels noms individuals i col·lectius i en la proliferació de paraules tant properes a la realitat immediata de l'alumnat com 'llorigó'. No m'allargo que el tema em motiva i sóc perillosa. L'explicació, doncs, de per què Júlia és esdrúixola esdevé, així, kafkiana.

Júlia ha dit...

No he respost la pregunta, crec que s'aplica la norma per simple memorització visual de la paraula, aleshores, l'alumne aplicat, si ha de respondre, medita, i diu, sí, l'he accentuar per aquesta norma... i als altres tant els fot, la veritat.

manel ha dit...

Jo, malauradament, no aporto res a aquest post. Només vinc a dir que m'ha anat molt bé llegir-lo.

pere ha dit...

És que només ens faltava el francès per acabar d'embolicar la troca. Un tema tan difícil, i més complicacions. Jo crec que en el nostre país es van passar a l'anglès precisament per les complicacions de l'accentuació francesa. Com sou!

Fixa't Júlia que en un tema tan insignificant com aquest també es pot organitzar polèmica. Jo adoro l'accentuació i a més sóc "un cas pintoresc".
D'això del poeta que esmentes, no se'n diu "llicència poètica"?-)

He posat l'accent, és clar, com podria haver posat la b-v o qualsevol altra cosa. Algun dia polemitzarem. El que sí que és cert que em cansen les infinites repeticions dels programes de llengua. No s'entén.

Que vols dir, manel, que has repassat una mica de normativa?

Bé, de moment teniu pagada la cervesa; en el teu cas, Manel, no ho tinc tan clar.

Avui m'he trobat amb un post que contribueix a donar una de les solucions del misteri. Casualitat?

http://centpeus.blogspot.com/2007/03/la-fantstica-capacitat-doblidar.html

Lluna ha dit...

No és només en llengua, que passen aquestes coses, pere, ho saps prou bé. Estic farta d'anar a donar classes particulars a gent que, any rere any, repeteixen el mateix, i al final s'avorreixen de repetir-ho i no avançar...

El pitjor de tot, és que tot i repetir-ho any rere any, segueixen sense fer-ho bé. Crec que el segon cop que ho senten diuen que això ja s'ho saben, que no cal repetir-ho (i tenen raó), però la qüestió és que no ho saben, els importa una merda (amb perdó), i aquesta repetició només fa que fer-los avorrir més encara.

pere ha dit...

Tens pagada la cervesa -sense alcohol, Lluna, que no la hipoteca. Hi haurà un dia que no farem repeticions, ni classes particulars, ni res de res. Aquell dia tocaran les campanes i el món ... Anava a fer ciència-ficció, però tu ja en llegeixes prou per saber que passarà. Continua si vols.

Xurri ha dit...

uff, jo m'oblido de posar-los, i quan acabo d'escriure faig una passadeta de repàs i en poso uns quants "at random". Si serveix d'il.lustració pels enigmes existencials que et planteges, diré que mai he pogut distingir la é de la è, ni la ó de la ò, i que ben justet recordo que à i í i ú sempre van com van. Que el català sempre me l'han ensenyat a base d'excepcions nombrosíssimes a poques normes ben contradictòries i en base a fonemes que els profes mai encertàven a pronunciar en condicions. Com les s sordes i sonores i altres monades.

Només em faltava que totes les normes es barallin amb les castellanes (a posta?).
Sempre he trobat que eren massa excepcions per poca norma - ho són per marcar el fet diferèncial??

És greu? Tinc sol.lució? Em pujaràs l'hipoteca?
ai ai ai ai ai ai!!

pere ha dit...

Tens la cervesa pagada, xurri. I tal com està la qüestió dels habitatges, ja saps que no et tocaré la hipoteca.
La pròxima vegada que parlem ja em fixaré amb les teves ooos i eees, a veure si és veritat el que dius. si et serveix de consol, els de nadius de Barcelona es fixen de seguida en les meves es, però és una cosa biològica que no puc canviar, jo sóc més tancat qyue ells i ells són lamentablement oberts.
Vols solució?