8.3.07

peus

tocar de peus a terra, no tenir ni cap ni peus, a peu pla, poder pujar-hi de peus, peus llatins (ep, Riba!), peus de fang, dorm amb els peus a llevant i el cap a ponent i viuràs llargament, el món als teus peus, ballar és somiar amb els peus, anar amb peus de plom, besar els peus d’algú, peus plans, peus de xinesa, peu de pàgina, estar en peu de guerra, peu del llit, a peu dret, mullar-se els peus, perdre peu, peus freds (no els suporto, els meus), peus calents (no agafen refredats), peus molls, al peu de la lletra, la beata bruixa amaga el peu i mostra cuixa, al peu del canó, peu de rei, peu de gallina (o era pell?) tenir un peu a la tomba (uf!), peu d’impremta, no moure un peu, peu de Crist bord, al peu de la lletra, peus amb peücs, ficar els peus a la galleda, besar els peus, peu que es repeteix...

peus descalços...

ulls estràbics, ulls irats, ulls miops, ulls impacients, ulls mig tancats, ulls orgullosos, ulls escodrinyadors, ulls insensibles, ulls inconstants, ulls mentiders, ulls cobdiciosos, ulls ingrats, ulls, ulls, ulls, i encara més ulls... Prou!

peus descalços...

peus tatuats? peus ferits?

Diuen que els ulls són el mirall de l’ànima. Què voleu que us digui? En aquell moment em van fer molt més efecte, em van interessar molt més, els seus peus, em van suggerir moltes més coses que els seus ulls. Els seus peus reflectien una sinceritat que dubto que mai pugui aparèixer en els seus ulls, tot i que no la coneixia de res.



















Jo, per si de cas, només m’atreveixo a despullar els peus al pic de l’estiu i en moments de provada intimitat.

(avui, a la xurri, per la seva complicitat en aquell moment, i en molts altres, i a la lluna, també per complicitats i perquè un dia mirarà els ulls i sinó ... què? Dues dones intel·ligents, sensibles, creatives i inquietes, que amaguen molt més del que diuen, i tant com diuen! I avui a tota la resta de les dones blocaires a qui m’agrada llegir i amb qui m’agrada parlar o vull escoltar. I no escric més perquè potser acabaria caient en tòpics en aquest dia de la dona (treballadora). No em tingueu en compte el post si us sembla també un tòpic, no ho és, o no era la meva intenció.)

P. S. I si m’hagués de quedar amb paraules de dones sense tòpics -les dones i les paraules, i busco només als blocs-, de les escrites avui, em quedaria amb les de la Violette Moulin que ens diu: “Sempre li he agraït que el seu masclisme, al cap i a la fi només teòric, desaparegués, sense adonar-se’n, quan s’ocupava de la meva educació.
M’agradaria creure que un dia arribarà en què, com jo, les dones del món no hauran de reivindicar res pel fet de ser dones. Mentre no arriba, recordem avui i cada dia, els seus drets com a persones.”

O assentiria amb la Lurdes quan diu als comentaris d’aquest bloc: "El "cop de porta" que fa la Nora -la protagonista de l'obra- és tot un símbol. Amb o sense "cop...", la majoria de dones som com ella: actuem sense esperar que el Destí ens arregli res."

Se m’acut que la Violette i la Lurdes potser es coneixen. Aneu a saber.

5 comentaris:

gemma ha dit...

M'ha encantat, pere!

Lluna ha dit...

Ei, gràcies, pere. Això dels ulls ho he de treballar. Tot i que ja sé que costarà...

violette ha dit...

Escrit així, vull dir des d'aquesta perspectiva, no sona gens tòpic.
Jo ahir, ho confesso, també vaig sentir aquest temor amb el meu post.

Gràcies, Pere.

(Hi ha qui s'acomiada posant-se als peus de qui vol acomiadar-se, però a mi em fa vergonya... t'envio un petó)

Xurri ha dit...

uf, pere, on les donen les reben?
(quina vergonya!)

Permet que, mirant-te als ulls, em posi als teus peus.

Per dir alguna cosa.

pere ha dit...

I a mi que t'encanti, gemma.

No és mereixen, és el que és. A veure, Lluna, mira'm als ulls i repeteix amb mi: haig de ...

De res, violette. Em va agradar el teu enfocament, fugint dels tòpics que són tan difícils d'evitar en aquesta celebració.
Doncs aprofito que em dones peu, per enviar-te un altre petó.

No sé de què em parles, xurri ;-) I dius que tu tens vergonya...?
Contemplo una vegada més els teus peus protegits per les sabatilles, aixeco la vista i et miro als ulls i resto: s. s. s. q. b. s. m. (algun dia parlarem de mans)