18.3.07

contra les guerres

Avui faig el meu primer passeig llarg, m’he de posar en forma per al retorn. No cal dir que he anat baixant fins arribar a la plaça de Sant Jaume i allà, mentre esperava pendent del mòbil que la Joana acabés el seu recorregut per les botigues de roba, m’he trobat amb el principi de la manifestació contra la guerra d’Iraq –i l’embolic de Palestina, segons escolto-. Eren exactament les 18:41: m’ho diu l’Olympus en la primera foto que repasso.

Em trobo situat en un lloc estratègic per anar veient com es va omplint la plaça, amb l’esquena a la paret, lleugerament a la dreta de qui suposo un antic militant del PSUC a qui van saludant alguns manifestants a mesura que van deixant l’embut que els porta de la via Laietana fins a la plaça. En aquest lloc privilegiat, que deixo en algun moment per fer fotos des del mig del carrer, puc anar comptant els manifestants. En la pancarta que encapçala la manifestació no veig gent coneguda, ni personalment ni públicament.
















Em sento identificat amb els manifestants, perquè en una proporció força elevada són de la meva edat, perquè veig moltes banderes republicanes, perquè detecto un convenciment que va més enllà de les escasses crides públiques que els mitjans han transmès, per moltes altres coses. Començo a veure alguna gent coneguda, sobretot –únicament, volia dir- de dos partits. Em sembla distingir la Teresa Pàmies, però no n’estic segur.

Al meu company de l’esquerra –geogràficament parlant- se li acosta un manifestant que porta unes ulleres rodones de pasta com les de la meva àvia. Parlen una estona del moviment de les masses i el de les ulleres destaca que ara estan treballant en la qüestió de Palestina –Àfrica queda més lluny i més dispersa-. La gent, sense pressa, va encabint-se a la plaça. Els crits contra la guerra, contra Rajoy (sic), a favor de Palestina, a favor de Núria Pórtulas.

Comença el discurs on es parla de tot el que he dit. Es recorda que dintre d’una estona els participants es podran afegir a l’acte que s’ha organitzat en favor de la Núria. La plaça vibra quan, segons el recompte, es diu que els assistents a la manifestació podrien haver estat 15.000 –el diari em diu que 1.500 i jo en calculo 10.000 (segons la Guàrdia Urbana)-.

La gent va marxant. Els mossos fan un petit quadrat davant de la Generalitat que ens impedeix passar a tres metres de la porta. Fa un moment un gos que portava sobre el llom un petit cartell amb un NO A LA GUERRA s’ha cagat, amb molt bon criteri, al seu costat; l’ama ha recollit la merda i l’ha tirat, embolicada en uns fulls de l’”Avui”, a la paperera. Llàstima! És una merda que hagués estat de més bon trepitjar que moltes altres deposicions, tot i que el servei de neteja de l’Ajuntament esperava el final de l’acte per deixar la plaça immaculada. Els gos ja ha complert, però, i gira cua. Quatre anys i quatre gats que a penes sortiran demà al diari, on podrem veure, per exemple, coses tan interessants com aquesta: “Un empleado de una funeraria de Asunción fue detenido por haber sustraído un marcapasos del cuerpo de un difunto durante los preparativos del velatorio, según ha informado hoy la prensa paraguaya.” Som així.


















De pujada cap a casa, ens trobem una petita representació sacra davant de la xocolateria Fargas: espelmes, el lleó i l’ase de Barcelona, un cavaller a cavall.... M’acosto al guàrdia motoritzat que obre la comitiva per preguntar-li de què va la cosa, però no ho sap, només té clar que els ha d’acompanyar fins a l’església del Pi. Em sembla recordar: li dic que potser es tracta de la comitiva que anuncia la representació del retaule de Sant Josep Oriol que se celebrarà a les nou. El municipal, satisfet en saber el motiu de la seva feina, va repetint la meva informació a qui gosa preguntar-li. Que sant Josep Oriol hi faci més que nosaltres!

6 comentaris:

Júlia ha dit...

L'única cosa que em sobta sempre és que les manifestacions habituals no són 'contra les guerres' sinó contra unes guerres determinades i segons qui hi ha implicat, sempre els EEUU. Em semblaria més coherent que de tant en tant hi hagués també moviments de masses en contra de tants altres i cruels conflictes armats i situacions d'injustícia com es couen i de qui ningú no parla massa.

Xurri ha dit...

En aquesta época de movilitzacions de dretes- que sospito venen a substituir les ànsies de processons de setmana santa, de romeries, de desfilades militars o de clams als dictadors, nobles o reis que poguessin passejar-se de visita- resulta noticia una "mani" d'esquerres.

Em resulta molt curiós que la tradició de manifestació multitudinaria, tradicionalment obrera i que va nèixer com a eina de suport de l'única eina de pressió amb que comptaven els obrers, la vaga, ara s'hagi popularitzat (i mai millor dit) entre la dreta.

Rectifico, no és curiós, és incoherent i hipócrita.

Trobo que tenen molta barra.

I ho deixo aquí.

Arare ha dit...

Quina confiança poden tenir en una policia que actua sense saber què fa?

pere ha dit...

El que passa, Júlia, és que de molts conflictes els mitjans en parlen poc, són poc populars, i no insistiré en les barbaritats africanes. De totes maneres, a la manifestació de Barcelona hi havia molt poca gent, ja ens van esgotar a la primera, no calia insistir més. En canvi el terrible terrorisme d'Eta ja veus com mou les masses, la gent està ben espantada.

El que passa, xurri, és que les últimes manis d'esquerres tenen poca publicitat i ja estan molt vistes. Quant a les manis de dretes, el més curiós -alguna vegada havia passat amb les d'esquerres- és que sovint protesten per alguna cosa que encara no ha passat, podríem dir que són manifestacions preventives, cosa que sembla força raonable: més val protestar quan encara no hi ha hagut cap mal que quan els fets ja són inevitables. Si se'ls acaben les idees, jo els proposaria, per exemple, que lloguessin autocars per manifstar-se contra la hipotètica presidència de l'Estat espanyol per part de Carod.

Dona, Arare, no era ben bé així. el policia sabia el lloc de sortida, el d'arribada i el trajecte; saber el motiu del seu servei no tenia cap importància; encara més, demostrava que estava al servei dels ciutadans sense importar-li raça, religió, etc.

Júlia ha dit...

Discrepo amistosament de la manca d'informació, el mateix conflicte a l'antiga Iugoslàvia va trigar en moure la gent, per comparació, per exemple, amb la Guerra del Golf, crec que hi ha una bona dosi d'antiamericanisme, que no em sembla ni bo ni dolent, però que sura en l'ambient progre tòpic i típic. Sobre Àfrica, crec que si es donés una intervenció americana, dels eeuu, passaria el mateix. Si vols llegir unes reflexions interessants sobre, per exemple, el bonisme esquerrà davant de l'islamisme a
http://gabrieljaraba.typepad.com/

pere ha dit...

No crec que discrepem massa, perquè en part estic d'acord amb tu;, però per què els diaris fan aquesta selecció de notícies que em permet saber la mort d'un nen a França mossegat per un gos (per cert, sembla que els gossos ja no mosseguen)i ignoro les morts de nens -no vaig a l'Àfrica, que no sigui dit- a Sud-amèrica?
Quan a esquerres i dretes, si són les dels partits, no m'interessen gaire, una altra cosa és la gent no inscrita en partits, molts milions desinteressats en tot allò que no sigui el seu comfort més immediat, de gestos puntuals i memòria escassa.