19.3.07

el blanc i el negre

Bec vi, cervesa i destil·lats diversos. La meva tria entre el vi i la cervesa en els àpats depèn de circumstàncies diverses i llargues de concretar , així que no en parlaré i em centraré en les vins.

Fa uns anys, preferia gairebé exclusivament els blancs i només en circumstàncies excepcionals em decantava pels negres, però, no sabria precisar com i per què, ara gairebé només tasto negres, en els quals trobo una varietat de matisos que m’és difícil de detectar en els blancs, cosa que atribueixo a deficiències de la meva pituïtària més que a defectes dels vins . Els blancs que encara em tenen el cor robat son els rieslings i els gewürztraminers, sobretot quan es tracta d’acompanyar i potenciar un foie sense adulterar.

Entre els negres, i en termes generals, els meus preferits són els priorats i els de la Ribera del Duero, però tinc ben clar que actualment es poden trobar vins excel·lents en qualsevol denominació, fins i tot en aquelles que fa quatre dies eren desconegudes menyspreades, per exemple els de Cigales, a quatre passes dels Ribera, però que ja es considera un altre món. Dels priorats, el meu preferit és el “Clos Martinet”, aquesta barreja de garnatxa, syrah, cabernet sauvinyon i carinyena que elabora la Sara (no sé com deu haver quedat això de l'enologia a la Roviar i Virgili), filla de dos antics professors de secundària –si no m’equivoco- que van decidir canviar les aules valencianes per la llicorella catalana. És clar que el preu que té, com el de la majoria de vins de la zona, és relativament important –entre els 35 i els 80 euros, segons l’anyada- i els d’economies modestes no el podem tastar cada dia. Quant als vins de la Ribera del Duero, les meves preferències no són tan concretes i em vénen donades pels consells del meu cosí que viu a la vora de Peñafiel i que em deixa tastar els seus negres de l’any abans d’anar a comprar alguna ampolla a la ciutat.

Sigui com sigui, la veritat és que, com deia abans, no cal buscar cap clàssic per tenir a taula un vi excel·lent i a un preu raonable. Un “Ètim verema sobremadurada 2003”, de la Cooperativa de Falset-Marçà us pot sortir per uns 9 euros i és extraordinari, comparable a molts vins que quintupliquen, o més, el seu preu. Un “Enate Gewürztraminer 2005” us costarà aproximadament el mateix ; bons vins els Somontanos, i encara assequibles. Per menys de cinc euros podeu trobar –si els tenen al vostre celler- vins força bons, com alguns de l’Empordà o Terra Alta que encara són prou desconeguts fora del seu territori.

El que encara no s’ha aconseguit en aquest país, i generalitzo i potser sóc injust, és que se serveixin els vins a la temperatura que cal. Aquesta dèria de servir els negres, siguin joves o siguin reserva a la temperatura ambient és un disbarat; un ull de llebre de l’any, per exemple, cal servir-lo entre 8 i 11 o 12 graus, mai més calent, i servir un reserva a 22 graus és una barbaritat. Aquesta és una de les qüestions que fa que no demani segons quins vins en determinats restaurants, perquè després no m’atreveixo a dir que em portin gel per refredar-lo. Per cert, coneixeu el termòmetre circular que podeu veure a la foto. Aquest i molts altres estris realcionats amb el vi els podeu comprar a “Ramon Roca”, a la plaça del Pi, 3, una mica més amunt de “Vila Viniteca” al carrer dels Agullers, 7, la meva botiga preferida a Barcelona, una de les més completes de la península: feu-hi una volta virtual si us ve de gust.

M’adono que estic escrivint innecessàriament –i com si algun professor pervers m’hagués demanat una redacció sobre un tema que no domino-, perquè jo dels vins en tinc una idea molt vaga, i l’únic que volia era recomanar un programa de televisió sobre el tema que em sembla interessant, clar, pausat, engrescador, com els bons vins. Un programa d’aquells que van bé quan has tingut un dia “crispat” i el millor que pots fer es seure amb una copa a la mà i brindar per tu mateix i per qui se t’acosti amb bones intencions, és clar que aleshores ja pots apagar la tele. Bé, em refereixo a “En clau de vi”, un programa del canal 33 presentat per Marcel Gorgori (abans presentador d'òperes), amb la participació de Josep Roca i cada nit un convidat diferent. Els divendres a tres quarts d’onze. Ja m’ho direu.




















P. S. I com que el vi també pot acompanyar alguna coseta de menjar, deixeu-me afegir que la Joana m’ha dit que al “Happy Books” de Pelai venen les “Guies gastronòmiques de Catalunya” (ja en vaig parlar) a 10 euros cada cinc.

9 comentaris:

mar ha dit...

i del vi del meu poble, què?
un "castell de pinyeres", boníssim... i que si vens divendres te'n regalo una.
:)
ostres, i d'aquest que m'en dius?
http://www.aporvino.com/comprar_vino/lermita-2004-p-1827.html?manufacturers_id=4
(534,55 euros l'ampolla)

però, ara que hi penso, l'últim dinar hi havia un parell d'ampolles de les que ja no es troben i tu et vas decantar cap a la "voll damm"...aaiiissss...

Arare ha dit...

de tant en tant, hi hagi el vi que hi hagi a la taula, jo també prefereixo una voll damm, hehehe...

Però això si: on hi hagi una bona copa de cava (o de xampany francès, model Veuve Clicot)...hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Feliç dimarts!!!

Júlia ha dit...

Fa anys era una vulgaritat beure vi negre segons amb què. Ara, hi ha qui opina que el blanc és 'gairebé' una vulgaritat, crec que en això la moda hi ha fet molt. Que ens deixin beure en pau el que ens vingui de gust, àdhuc cocacola.

Júlia ha dit...

No poder-te beure el vi negre ben fresquet ha esdevingut un altre dogma d'aquests de la dietètica moderna, ai, qui no té feina el gat pentina...

Albert ha dit...

No m'hi entenc massa de vins, però veig que tens bon gustet. Preu per preu, a mi m'agrada el Mas Comtal que és un Penedès jove que no arriba als 9 euros. I de Roures, n'hi ha de ben bons, tant de blancs com de negres i són d'Alella (mar...). El Clos Martinet i el Bru Martinet també (els feia servir per l'àpat de Nadal, ara fa uns anys, quan la meva inconsciència em deixava atrevir-me a organitzar-lo), però són més carots i em sembla que no els sé prou ben apreciar.

Maria ha dit...

Us recomano tastar els negres del Bierzo i l'Amandi de la Ribeira Sacra. Tenen preus molt arregladets...

pere ha dit...

Ja m'agradaria, mar, però no sé si estic preparat, encara.
Un molt bon vi el "castell de Pinyeres" del celelr del Masroig. A veure: garnatxa, cariñena, ull de llebre, cabernet sauvignon... una bona barreja. Veig que encara hauré de fer un pensament.
L'ermita, quan em toqui la loteria, que aquest Alvaro Palacios abusa.
Ai, mar, quan es té molta set i es vol mantenir la "compostura", s'ha de veure cervesa.

Veig que m'entens, arare. La meva ascendència bàrbara de vegades em demana cervesa ben fresca. En canvi no sóc gaire amant del cava ni del xampany: ningú no és perfecte.

Les modes són canviants, és veritat, júlia, però no del tot, encara que els negres s'accepten més qyuue abans en determinats plats. El que encara no sé ben bé és quin vi cal veure amb les carxofes :-)Ah, no, el vi negre fresquet és obligatori, aquí no hi ha argument en contra que valgui.

"Mas comtal negre d'anyada 2003", dieun que és molt bo, encara que jo no l'he tastat, però és que jo bec poc vi i n'hi ha tants!
De Roure ens podríem quedar amb el "Marfil negre 2004", per uns 5 euros, diuen que és notable.
En el cas del Martinet, a més de la seva bondat intrínseca, hi ha una qüestió sentimental per part meva.
Trobo que com a mínim t'hauries de continuar encarregant de la part líquida del dinar de Nadal.

Tens raó Maria, els Ribeira Sacra i els vins del Bierzo són força desconeguts i alguns molt boms, encara que no és fàcil trobar-ne a la majoria de cellers d'aquí.
L'Amandi suposo que vols dir del celler Rectoral d'Amandi? Del Bierzo podríem recomanar el DE 2 2005, del celler Mencías de-dos excel·lent vi encara no a 6 euros.

Ei, no em feu gaire cas, que repeteixo que no n'entenc.

Xurri ha dit...

el gewustraminer de somontano és un dels meus preferits. Aquest i el Chardonnay de Pupitre, que sent completament diferent, no desmereix.

Però si, hi ha dies que són de birreta.

pere ha dit...

La pròxima vegada els porto i els del bar que posin els gots.
Avui, però, tinc un dia de cervesa: alemanya i suau, tot sigui dit.