8.1.08

celebració extemporània i immodesta

Sembla que el nou any -quina bestiesa començar l'any quan la natura dorm (o potser aquest n'és el motiu)!- convida a fer balanços, a resumir, a inventar propòsits i despropòsits, a fer exercicis de modèstia i d’immodèstia. Llegeixo que aquests dies alguns blocs celebren exultants el seu aniversari: dos, tres anys, fins i tot més. Comparteixo la seva alegria, perquè els qui portem algun temps en això com a aficionats -hi ha qui cobra per escriure en un bloc- sabem que aquest és un mitjà engrescador però que crema; un mitjà de complicitats i de solituds, de modes canviants, d'inconstàncies i constàncies; molt més complex que el paper al qual sembla que aspirem de tant en tant. Em refereixo sobretot als blocs que mantenim una cert ritme de publicació, no a aquells en què el teclista recorda un cop al mes que té un espai i que celebra els 30 posts pujats en tres anys.

Ara mateix, no se m'acut que jo tingui res a celebrar que sigui més o menys arrodonit. Ni tinc una idea clara de quan temps porto escrivint per a la pantalla ni sé quants posts he escrit, encara que sé que passen de mil, que són força en una persona mandrosa com jo, cosa que significa que la peresa pot ser selectiva. I vet aquí que em dic que és el moment de celebrar-ho, simplement perquè vull i perquè no sé si quan arribi el moment precís que marqui el calendari o les matemàtiques, inútil com sóc pel temps i pels números, me'n recordaré.

Potser em ve bé fer una celebració perquè el nou any m'agafa cansat d'escriure, perquè tinc la sensació de repetir-me, de dir foteses que més valdria que no sortissin als quatre vents. Em vénen temptacions d'alentir el ritme o de plegar -i no és la primera vegada ni és cap originalitat-; després, però, no em sé estar de passar una estona compartint alguna sensació, alguna idea, algun text, alguna imatge, o tan sols lletres. No hi puc fer res.

Em sembla que el que vull dir ho expressa millor el meu amic Marcial, així que li cedeixo la paraula:

N’hi havia prou amb cinc llibres; perquè ja sobraven el sisè i el setè: ¿quin plaer trobes, Musa, a xanxejar més encara? Tingues pudor i acaba: la fama ja no em pot afegir més glòria, la meva obra és a totes les mans. Fins quan s’hagin desplomat les pedres de Mesal·la i no siguin pols els orgullosos marbres de Lici, encara hi haurà boques que declamin els meus poemes i més d’un foraster se’ls emportarà a la seva llar paterna. Tot just havia parlat, quan la novena de les Germanes, amb la cabellera i el vestit untuós de perfum, em va respondre així: ¿Es pot, ingrat, deixar les teves estimades foteses? Digues-me: ¿què trobaràs millor de fer en la teva peresa? ¿O potser et plauria de passar el borseguí als coturns de la tragèdia o de fer retronar les guerres ferotges amb versos de peus iguals, perquè un mestre d’escola dicti superbiosament la teva obra, amb veu ronca, i t’odiïn la noia ja formada i l’adolescent ben nascut? Que es dediquin a tals temes els escriptors massa greus i massa severs, que a mitjanit la llàntia encara veu consumint-se en llur misèria. Tu, al contrari, amaneixes amb sal romana els teus llibrets primorosos; que el teu segle s’hi reconegui i hi vegi la imatge dels seus costums. Potser el teu cant semblarà sortir d’una caramella prima: ¿què importa, si la teva caramella ressona per damunt les trompetes de tants altres?

M. Valeri Marcial. Epigrames.

D'acord, d'acord...

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Doncs ja ho saps 'que el nou segle s'hi reconegui i hi vegi la imatge dels seus costums', sí senyor, això és un blog.

Bon dia de gener. Per cert, l'any no podia començar més que pel gener.

Anònim ha dit...

Doncs felicitats per aquesta celebració extemporània i immodesta. És el teu blog, només faltaria que no poguessis fer-hi celebracions quan et vingui de gust fer-les!

Bon any!

Anònim ha dit...

Subscric fil per randa el discurs de la musa, que a mi m'agrada llegir-te.

Anònim ha dit...

Pere, sense els teus llibrets primorosos el mon dels blocs no seria res , be, crec que no existiria. Celebrem i aclamem al bloc (o ets blog?) Saragatona !!!
Jo començarem l’any amb els xinos, (com m’agrada dir XINO).
Bona nit,
=;)

Unknown ha dit...

" ...el nou any m'agafa cansat d'escriure, perquè tinc la sensació de repetir-me, de dir foteses que més valdria que no sortissin als quatre vents. Em vénen temptacions d'alentir el ritme o de plegar -i no és la primera vegada ni és cap originalitat-; després, però, no em sé estar de passar una estona compartint alguna sensació, alguna idea, algun text, alguna imatge, o tan sols lletres. No hi puc fer res."

Abans la Júlia definia el que és un blog ...aquest testimoni d'un temps vist des del filtre d'un observador com ella mateixa o com tu ... que permet d'entendre una mica millor cada època a la gent que s'ho mirarà en el futur.


Recopiant el que tu escrius és com jo definiria un autèntic escriptor, un autèntic blogaire ...

M*,
Quin doll de plaers el teu blog
ara que és migdia o vespre
i tots els teus amics lectors
en podem gaudir
de l'una a l'altre serra
miríades de fans a tota la catosfera...
Quin doll de plaers el teu blog

Continua fent brollar
els teus escrits de la font del
qüestionarment sistemàtic, les temptacions de l'esperit, els dubtes, modèstia sincera que et fa gran ...
Olis insaturats necessaris, que van bé per a la sang i el cor del poeta.
Són el greix que engrassa l'eix que mou el carro de l'escriptura ...
Bon viatge per tot el 2008 i més enllà ...

miquel ha dit...

Ei, Júlia, el text de Marcial és bo, oi? Quan el llegeixo penso amb alguns blocs, no el teu i el meu, que tenen posts massa llargs. En tot cas, el teu i el meu sí que responen al fragment que tu subratlles (tu més);-)
Oh, hi hauria un dia -jo ja no ho veure- que el temps començarà a l'abril, o això diuen.

Sovint, i ens deu passar a alguns, la nostra musa són els lectors que ens parlen -els altres, menys-, o no, xurri. Gàcies :-)

Gràcies, Ferran. És veritat, si jo no em puc inventar celebracions, qui ho farà per mi?
Bon any!

Ets una hiperbòlica incorregible, Jaka, però ja saps com ens agrada que ens diguin coses com les que tu dius. De totes maneres, afegim vint o trenta blocs més ;-)
Realment haver de dir xinesos és una creu...
Bona nit, jaka.

M'aclapares, Sani, amb la teva capacitat creativa i amb els teus elogis, que, evidentment dediques també a blocaires més mereixedors que jo, entre els quals t'afegeixo. Tens raó quan dius que d'alguna manera som testimonis d'un temps: molts testimonis que difícilment podran ser llegits en el futur.
Per cert -i per si tornes a passar per quí- el teu darrer sonet "publicat" em sembla sensacional.