parlem-ne? per què?

M’adono que fa temps que no parlo de política(?) en el bloc i que quan ho faig és de forma anecdòtica, sense intentar analitzar –que me’n sortís seria una qüestió dubtosa- els temes globalment i en els seus matisos. Avui crec que continuaré pel mateix camí dels fets petits, marginals.

No sé quanta gent farà vaga al meu centre de treball, però, si les coses no han canviat gaire en els darrers dies, dubto que arribin al 20%. No em sembla ni bé ni malament, tothom té dret a exercir el dret de vaga o a treballar. Però en altres èpoques segurament s’hagués organitzat una assemblea pels propis professors del centre per tal de discutir sobre els motius de la mobilització i després de les intervencions s’hagués arribat a conclusions i accions unitàries o no.

M’explica la Joana que aquesta tarda, al mercat, ha parlat amb l’ama i les dependentes de la polleria sobre què farien demà. Li han dit que mirarien d’obrir, però que depenia dels piquets, que encara que no havien actuat mai violentament ... Li han continuat dient que potser algunes parades ja no obririen perquè no els arribaria el material dels grans proveïdors. Han acabat dient què les deixessin treballar en pau. En tornar cap a casa, la Joana s’ha trobat una botiguera del barri que s’ha estranyat que li preguntés si feia vaga: “és clar que no”.

A nit he trucat la meva germana; a la seva feina la situació serà similar a la de la meva.

No tinc cap altra informació propera i aquestes dades són insignificants, però segurament podrien aplicar-se als entorns de moltes persones que no surten als mitjans d’informació. I de les múltiples conclusions que es podrien extreure només en deixo la primera, la prèvia, que ni tan sols ho és: Com és que aquesta gent, i jo m’incloc, a qui d’una manera o d’una altra afecta i afectarà la reforma laboral no parla extensament del tema i de la conveniència o no d’una vaga?

Demà (avui) tindrem xifres, interpretacions polítiques, econòmiques i socials, vencedors i vençuts, segons les òptiques, però la desconfiança, l’escepticisme, el desencís, el ja s’ho faran, continuarà a la divisa de molta gent de cada dia sense història pública, fins i to sense bloc. Per què?