16.9.10

si jo fos més jove...

Si jo fos més jove –no sé quants anys més jove-, en llegir la notícia del tancament de la llibreria Ona (aquí, aquí, i aquí) m’hagués empescat una solució irreflexiva, immediata i definitiva. Hagués pensat, per exemple, que amb deu euros per català –posem-li cinc per als menors d’edat i jubilats i la voluntat en el cas dels aturats- podríem muntar una llibreria-cooperativa de collons, la nostra llibreria. Si jo fos més jove –no sé quants anys més jove-, com que tindria temps per a tot i seria visceral, correria pobles i ciutats, carrers i cases per demanar aquests deu euros (potser més i potser menys, segons els casos) i per demanar que m’ajudessin a recollir-los, que pesarien molt. Si jo fos més jove –imagino que uns quants anys més jove-, faria proclames, amb arguments romàntics i alguns de raonats, en què demostraria que no es podria tancar la llibreria Ona. Si jo fos més jove –tant jove que no sabés res de les lleis del mercat i dels sistemes de gestió dels negocis- tindria el convenciment que la llibreria Ona continuaria on és simplement perquè m’agradaria anar-hi a fullejar llibres i a escoltar presentacions (potser de llibres en compraria pocs perquè no tindria gaires diners, però, on poden anar els joves si no és a les llibreries?). Si jo fos més jove –molt més jove-, potser m’enamoraria d’una llibretera –mirades furtives- que seria jove com jo, o potser no tant, i de cap manera em permetria perdre-la de vista. Si jo fos més jove...

Si jo fos més jove, si jo fos més jove... Si jo fos més jove –temps era temps- escriuria a les nits pàgines apassionades, precipitades i absurdes en defensa de causes perdudes que quan fos més gran –molt més gran- m’ocuparien, potser, una espurna en la memòria.

És clar que si jo fos més jove, tindria tantes coses noves a fer cada dia que no em preocuparia gaire si tanca una llibreria... si no fos per la llibretera desapareguda.

10 comentaris:

Rita ha dit...

Saps, ahir no em podia treure la notíca del cap...

Ramon Aladern ha dit...

Avui t'ha sortit le vena poètica. La notícia de l'Ona t'ha tocat la fibra.
Si fossis més jove, molt més jove, no podries escriure al blog, entre altres coses perquè els blogs encara no existirien.

Anònim ha dit...

De les dues de l’ONA vols dir que te n’enamoraries, amb aquell caràcter agre i eixut que gastaven? Jo hi anava fins que em vaig cansar del mal rotllo. La catalanitat no ha de ser un argument per vendre. O sí, però sense aquell regust de ranci, de català vs. castellà, l’ells i nosaltres. No cola. Particularment em fan sentir d’una tribu en extinció o d’una secta. I no m’agrada, i no m’hi sento còmode. La foto de l’entrada amb el bisbe, capellà o qui fos (no ho recordo) també et feia passar una mica les ganes d’entrar. Estava bé el fil musical, fet de bons discos de jazz que també venien. N’havia comprat força. La meva quota dels 10 euros està satisfeta de sobres. I tot i així...

ONAnirem a parar?!

Montse ha dit...

caram... van començar tancant cinemes, ara ja continuem amb les llibreries, què vindrà després?

Salvador Macip ha dit...

Molt ben dit!

anna g. ha dit...

la crisi i la política de reducció de costos ja fa dies que es deixa veure a les llibreries. entrar a una llibreria de tota la vida i trobar les lleixes mig buides, només amb els títols d'actualitat, fa una mica de pena, per no dir feredat.

ai, si fossis més jove... ;)

PS ha dit...

M´agrada el matís "més", podies haver dit "si fos jove", però el "més" et delata, ets un vailet amb experiència. I punt ;-)

( a més, què coi, si fossis més jove, però molt més, potser no sabries fer poesia del tancament d´una llibreria)

miquel ha dit...

I jo, Rita, i jo. I les meues desafeccions em semblaran una mica una traïció.


Tens raó, Ramon. Ja saps com fins i tot les petites morts externes es converteixen en una mica de mort pròpia. Però la vida continua i ningú no m'ha demanat 10 euros.


Ah, benvolgut Onanirem a parar, tu ets més jove que jo i no recordes totes les llibreteres de l'Ona. La meva fa ja molt temps que no la veig a la parada del metro de la vora de casa: petita, morena, exòtica, seriosa, solitària...
De la resta, què et puc dir? Dons a esperar quin tipus de botiga munten i si queda alguna placa commemorativa.

Les llibreries fa temps que els tanquen, Arare, d'abans dels cinemes. Suposo que per a alguns aquesta era més que un negoci, malgrat i també les seves darreres deficiències.

Algú ho havia de dir, SM.


I tot i així, Anna, no acabo d'entendre tants tancaments, però si hi ha més lectors que mai...
Ah, si fos més jove ;-)

Avui, A., parlava amb un company de feina més o menys de la meva edat, però ell és ros, i em confirmava que tots (jo crec que només uns quants)portem un adolescent al cor. Llàstima que els exteriors siguin tan enganyosos.
No, segur que no en faria. Què pensaria en trobar-me la porta tancada?
Dona, molt MÉS jove no ho podria ser ;-)

kika ha dit...

que jove que ets!!! :-)

miquel ha dit...

Va, va... Això no m'ho diràs a la cara :-)