algunes de les meues Tereses

Si no fos per Verdaguer gairebé m'hauria passat la data sense cap record. Encara que no cal cap data per recordar i, a més, la Joana m'hi hauria fet pensar.


Tantes Tereses a la meua vida, i tan estimades... Les que no hi són: la meua àvia de Valladolid de qui tinc més present paraules i melodia que cara; la iaia de casa, que em mira amb bonhomia amb unes ulleres gairebé com les meues; la seua filla: qui va tenir una padrina com ella? La mare de la Joana, que em va acollir com si fos el seu fill, amb la mateixa paciència.

Demà, és a dir, avui, quan hi parli la Joana, felicitaré la meua cunyada. Abans o després trucaré la Teresa de Lleida, amiga de joventut de trobades intenses i massa intermitents. ja al final del dia parlaré amb la meua germana, que també es diu Maria.

I ara, ves per on, m'ha vingut al cap la Teresa d'Arenys, amb qui un dia vaig compartir al seu poble paella, valenciana, i crec que no vam parlar de la Tereseta-que-baixava-les-escales, que aleshores no estàvem gaire per aquestes coses fora de l'horari de feina.